L'excepcionalitat en què vivim necessita acords entre les esquerres

Responsable polític d'ICV Vallès Oriental

Estem en un moment d’excepcional en què la dreta, amb les seves polítiques, està arruïnant el nostre país i la seva gent, i per això necessitem actuacions excepcionals per canviar el rumb d’aquestes polítiques neoliberals que la dreta està imposant, sinó volem perdre definitivament els drets i l’estat de benestar que hem aconseguit durant aquests anys amb molt sacrificis i lluites.

Per això, l’esquerra ha de buscar acords excepcionals entre elles, en cas contrari tindrà la responsabilitat davant la societat per no haver sabut estar a l’altura d’aquest moment històric que fa que la ciutadania estigui en estat de xoc permanent davant les polítiques que fa el govern de Rajoy a l’Estat espanyol i del govern de Mas a Catalunya.

Al meu entendre el govern catalanista i d’esquerres li va faltar un projecte comú de país, però malgrat tot va potenciar polítiques socials, va construir hospitals i escoles, va avançar en l’estat del benestar. En definitiva, l’esquerra catalana va fer una aportació important en la cohesió social de Catalunya.

En canvi, què ha fet CIU durant aquest llarg any de govern? Tot el contrari: des que va entrar al govern de Catalunya, l'única cosa que se li coneix de la seva acció de govern són les retallades, més atur, menys drets socials i menys serveis socials, i acusar el govern d’esquerres com a culpable de tots els mals que tenim els catalans i catalanes per justificar el seu mal govern.

El govern espanyol del PP funciona a base de decret llei segrestant el Parlament com l’expressió de la voluntat popular. Modifica la Llei de Bases de Règim Local, que comporta un retrocés democràtic, perquè situa els ajuntament a l’Espanya predemocràtica de 1978, quan els ajuntaments democràtics han jugat un paper important en la modernització de les nostres ciutats i, per tant, del país.

L’objectiu obsessiu del govern del PP és el dèficit públic, el que li dicta la cúpula de Brussel·les, sense cap projecte que ajudi a reactivar l’economia que permeti crear ocupació. En canvi obliga a més sacrificis a la ciutadania, això sí, rescata els bancs i també ajuda a les concessionàries d’autopistes.

L’esquerra catalana ha de buscar punts de trobada, però no per endolcir les polítiques neoliberals de la dreta, sinó per construir una alternativa clara i nítida a les polítiques d’austeritat tal com l’entén la dreta, contra les retallades i apostar per un acord amb la ciutadania que acabi amb l’estat de xoc que vivim permanentment i aposti sensiblement pel sentiment que tenen molts ciutadans i ciutadanes pel dret a decidir el futur de Catalunya.

L’esquerra ha de sumar els altres actors socials que s’estan mobilitzant pels mateixos objectius, perquè un projecte alternatiu al moment actual que vivim ha d’agrupar el màxim de ciutadans i ciutadanes que consideren necessari una transformació del model econòmic i polític actual. Només així serà possible un govern d’esquerres a Catalunya, en cas contrari la dispersió de les forces d’esquerres només portarà a més patiment cap a la ciutadania.

“El futur no pertany als espantats sinó als portadors de l’esperança”, aquesta és una frase d’Alexis Tsipras desprès de conèixer els resultats de les eleccions gregues. L’esquerra catalana ha de ser aquest germen d’esperança que la ciutadania està esperant per recuperar la il·lusió i sortir d’un mal somni que mai s’hauria d’haver produït si s’hagués controlat la cobdícia dels especuladors, dels mals banquers i els polítics corruptes.

Edicions locals