Perdoni senyor jutge, fins on m’haig d’humiliar perquè vegi que m’han violat?

Que vingui qui sigui i em convenci que cinc energúmens no van forçar amb violència fins a la violació una noia de divuit anys. Que vingui qui sigui i em convenci que les lleis d’aquest país són justes amb les penes als agressors de dones innocents. Que vingui qui sigui i em convenci que la justícia és igual per a tots i no es miren les persones amb ulls diferents, segons el sexe. De l’única cosa que estic completament convençut és que els salvatges agressors de la camada mereixen una pena exemplar, i de moment, ni s’ha produït ni se l’espera. Vergonya.

Realment, el cas de la camada em corrobora, que molts jutges d’aquest país o estan cecs, o viuen en una bombolla social emparada per la protecció de les estructures d’estat. No veure l’evidència d’aquest cas, la violació a una noia per quatre persones deu anys més grans que ella, és perquè es mira des d’un prisma estret, de superioritat moral, i sobretot, es tenen actituds tant fredes i injustes per part d’alguns magistrats, com és el cas del magistrat Ricardo González, perquè se sent protegit en la seva esfera social, capaç de ser fred i impartir “justícia” sense tenir en compte la realitat dels fets. Gràcies magistrat Gonzalez per obrir de nou la veda legalment a agressors i violadors de dones, els hi ha fet un gran favor, també als de la camada.

Jo no passaré pel tub de la justificació dels fets, i tampoc entraré en el joc de l’argumentació jurídica sobre si ella va consentir i ells s´hi van posar bé, una mica de senderi per déu! La justícia, en aquest país, quan li interessa, vol entrar tant al detall que acaba justificant fins al ridícul el que és evident.

I, tampoc, em deixaré d’assenyalar els polítics espanyols en aquest cas. Després de la sentència sobre els fets de la camada, que no és definitiva, d’avui per l’Audiència de Navarra, està clar que el Codi Penal espanyol fa aigües. I fa aigües perquè com deia avui en declaracions a Rac1 l’advocat Monguilod; has d’estar al nivell d’un criminal, haver matat, perquè et caigui la pena més gran, segons el Codi Penal.

Per tant, tots els polítics que avui van amb la bandera de la defensa dels drets de les dones els hi demano una mica de coherència, menys paraules per quedar bé i arreglin el merder legal que permet que quatre salvatges puguin ser fins i tot absolts per un magistrat fora de lloc. Les coses no passen perquè sí, passen i tenen unes causes, està clar que la causa en el cas de la manada és que el prisma d’autoritat masculina davant la llei és ben viva.

Res més, em sento indignat, i espero que la indignació popular continuï, i s’estengui fins a fer tòrcer el braç a alguns jutges que es passen de taca d’oli fins a tacar de merda tot el que ens envolta.

I un cop més, en el zenit de la campanya Me too contra els abusos, la justícia espanyola es posa a la banqueta dels acusats. Un vergonya!

Acabo amb una frase que he pogut veure per la tele en la manifestació d’aquesta tarda a Plaça Sant Jaume, i que em sembla que resumeix tot el que es pugui sentir avui; quan vagi cap a casa em vull sentir lliure i no valenta.

Edicions locals