El cos violat de la Francesca

Doctora en Comunicació

Poc abans de marxar de vacances de Setmana Santa, vaig anar-me’n al llit amb la novel·la d’Idelfonso Falcones, L’Església del Mar. La vaig començar amb la intenció que aquella història de més de 600 pàgines m’acompanyés durant els meus dies festius que n’estaven a punt d’arribar. “Any 1320. Mas de Bernat Estanyol. Navarcles, Principat de Catalunya”. El dia del casament del jove Bernat amb la Francesca, una pagesa de pell i carn jove, el senyor de Bellera va disposar fer ús del seu dret de pernada prenent el cos i la dignitat de la noia. Després va obligar a l’estrenat marit a consumar el matrimoni, doncs si no ho feia ho faria un altre per ell. Aquelles escenes del llibre van ferir la meva sensibilitat i, el cos violat de la Francesca em va deixar sense poder dormir fins les 3 de la matinada. Vaig decidir no continuar llegint a Falcones de nit i, el llibre, el vaig acabar la tarda de diumenge de Resurrecció al sofà del menjador dels meus bons amics bretons. El vaig tancar i vaig contemplar el paisatge que es mostrava al final del pati de la casa, un terreny que mor en el silenci de Ploëmeur tot abraçant la mar brava de la costa bretona. A la meva ment la història maca, molt maca del llibre, i al meu pensament totes les dones com la Francesca i els seus cossos ultratjats pels homes, pel patriarcat i per la història. No vaig poder evitar pensar a la Simone de Beauvoir i el seu llibre El Segundo Sexo, que vaig llegir, com molts d’altres d’ella, essent molt joveneta, i que van formar, entre d’altres lectures, la dona que sóc. Avui han passat gairebé 70 anys des de que la Simone analitzés el rol de la dona en la història del món en un llibre censurat, és clar, per l’Església catòlica, doncs Madame de Beauvoir pretenia dotar-nos d’eines i pensament per assolir la llibertat i la independència, de capacitar-nos com a dones per prendre decisions sobre els nostres cossos i les nostres vides.

De la Navarcles de 1320 als San Fermins de 2016 jo pensava que la vida i els cossos de les dones, al menys al primer món, havien assolit els seus espais de llibertat i respecte. Avui, n’estic convençuda que l’únic que ha passat és un temps de rellotge de sorra, que torna i retorna sobre sí mateix, doncs la sentència judicial d’aquest cas ha vingut per cremar a la foguera les idees de la Simone, les quals ens feien creure que, nosaltres, les dones, ja viatjàvem en primera classe. Una sentència que restaura el dret de pernada per part d’aquells homes que es senten lliures per insultar i vexar el cos, els nostres cossos de dones i, el que n’és pitjor, una justícia que sentència contra la vida i la dignitat d’ésser dona. Em sento desprotegida en front d’homes com els de La manada, un grup de malparits que ja portava el guió escrit de la seva pel·lícula pornogràfica molt abans d’arribar a Pamplona. Havien deixat constància escrita de la bacanal que volien viure, s’havien dit entre ells que calia buscar noies grassonetes i amb piset a Pamplona, que no s’havien d’oblidar de la burundanga i que anaven a viure la nit de a seva vida. Van trobar una noia madrilenya, de només 18 anyets que es va veure acorralada, com el personatge de la Jodie Foster a The Accused, per cinc homes entre 10 i 15 anys més grans que ella, els quals la van fer servir com si fos una nina inflable de sex shop. Quina diferència hi ha entre la violació múltiple de la pel·lícula de Kaplan, basada en un cas real, i els fets dels San Fermins 2016? Els jutges ens han portat de nou a una crua realitat que legitima la violació dels nostres cossos, la nostra carn i la nostra dignitat de dona i d’ésser humà. És aquest un veredicte que llença als grups d’homes canalles i masclistes un missatge de quasi impunitat, i que justifica socialment que el cos d’una dona pugui ser fet servir de forma molt més cruel que com ho va fer el senyor de Bellera fa 698 anys enrere. Jo mai no n’he sentit por, la Simone de Beauvoir em va fer lliure, però, a hores d’ara, miro els ulls innocents i els cossos fràgils de les meves filles, encara infants, i la sento. Com les hem d’educar? Simone torna, vine a posar seny en aquest món que s’ha begut l’enteniment.

Professora associada a la Universitat de Manresa i a EAE Business School.

Edicions locals