Gràcies al Consorci Besòs Tordera

President del Consorci Besòs Tordera

Aquest canvi de cicle vital que he endegat m’ha comportat dir adéu a moltes coses. Com passa sempre quan s’inicia una nova etapa i es plantegen nous reptes. Un d’aquests adéus és a la presidència del Consorci Besòs Tordera i, en pensar-ho, no puc evitar que se’m faci un nus a la gola.

A finals de 2011 era escollit i nomenat president del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs –tornaria a ser-ho el maig de 2015–. Afrontava un nou repte professional important. Acostumat a la gestió municipal se m’obria un nou horitzó, la gestió supramunicipal. Aleshores, eren 52 els municipis que en formaven part. Avui marxo amb 64.

Des del primer moment, vaig entendre que calia la implicació de tots els municipis per continuar avançant en la millora dels entorns fluvials. Vaig abanderar aleshores una frase que he repetit en reiterades ocasions durant el meu mandat, “els rius no tenen ni entenen de colors polítics”, al contrari, uneixen pobles i persones.

I amb aquesta premissa vam crear uns òrgans de govern plurals i integradors, amb representació de totes les formacions polítiques. Una fórmula que ha estat molt exitosa i que ha donat uns fruits que consistoris i ciutadans ja en gaudeixen i que, al final, reverteixen en la millora dels nostres rius: hem arranjat i connectat camins fluvials, hem apostat per potenciar els programes suport, hem ampliat el nostre àmbit d’actuació acollint municipis de la Tordera –que va suposar el canvi de nom de l’organisme el juny de 2016–, hem instaurat reunions periòdiques per subconques... Crec que hem aconseguit obrir una mica més les portes d’aquesta gran casa que és el nostre Consorci.

I també crec fermament que ens hem acostat una mica més a la ciutadania. Hem endegat campanyes de conscienciació i pedagogia, hem impulsat premis i concursos per a nens i joves, hem creat les nostres xarxes socials... Si volem aconseguir que la gent tingui cura dels rius, cal que se’ls coneguin, se’ls estimin, se’ls facin seus.

Podria seguir enumerant moltes de les coses que hem fet, però no voldria acabar aquest comiat sense tenir unes paraules per a les persones que m’han acompanyat en aquest viatge apassionant. Gràcies a tots i cadascun dels membres i representants de la Junta General per la confiança dipositada en mi en posar-me al capdavant d’aquest projecte, gràcies als que han treballat al meu costat: vicepresidents, gerents, treballadors i treballadores...

Gràcies a voluntaris, entitats i organismes que treballeu amb nosaltres. I gràcies als presidents i presidentes que m’han precedit en el càrrec, en especial a l’Anna Maria Palé, fundadora i impulsora d’aquest organisme.

El Consorci celebra enguany els seus 30 anys de vida. I ho fa en molt bona forma. Amb molts reptes de futur. Han estat tres dècades decisives, durant les quals ha convertit uns rius morts en uns rius plens de vida. D’aquests 30, he tingut el privilegi d’haver viscut en primera persona els darrers set.

M'emporto una motxilla plena de vivències, de moments inoblidables que portaré sempre al cor. Si m’hagués de quedar amb un, seria la fotografia presa el 6 de juny de 2014 que confirmava el retorn de la llúdriga al riu Tenes, d’on s’havia extingit feia 40 anys. Ha vingut per quedar-s’hi i el Consorci treballarà dia a dia perquè així sigui.

Gràcies!

Edicions locals