Trapero

Humanitòleg i gestor cultural

Haver estat regidor de Seguretat Ciutadana, i viure de ben a prop el dia a dia, el treball de la Policia Municipal, em va donar una visió nova d’aquest servei públic i dels seus components. Una percepció molt més objectiva de la seva activitat indispensable, difícil de copsar des de fora. Admiro i valoro la feina dels cossos i forces de seguretat malgrat que, en alguns casos, per miopia o per mal ús per part de la direcció política, hagin actuat de manera adversa per a la ciutadania. Tenim exemples ben propers.

Dissortadament, a l’hora de fer balanç, emfasitzem les actuacions policials amb ús de la força per controlar o impedir celebracions, vindicacions o protestes. I, ensems, ometem o menysvalorem llurs permanents serveis que ens garanteixen la llibertat, la seguretat i la propietat pública o privada.

Escolliria una persona com a imatge dels cossos de seguretat: el major Josep Lluís Trapero. Com tanta gent, n’he tingut coneixement a partir de les notables i notòries actuacions com a cap dels Mossos en els atemptats de Barcelona i Cambrils l’agost de l’any passat, amb motiu de l’1 d’octubre, i quan fou criminalitzat, degradat i destituït el 28 del mateix octubre amb acusacions inversemblants –organització criminal i sedició– i en aplicació "colonialista" del 155.

El passat dia 9, el president Torra va oferir a Trapero tornar a ser el cap dels Mossos. Va declinar l'oferiment perquè considerava que "no seria convenient" ni per al funcionament del cos ni per a la seva situació processal. Decisió professional, conseqüent, honesta i valenta. No m’incomoda aquest reconeixement al major Trapero i, amb ell, a totes les persones dels cossos policials que volen la nostra llibertat i la nostra seguretat malgrat que, algunes vegades, els toqui fer uns papers que, en una societat més igualitària, més justa, més solidària, més dialogant i més lliure, potser no caldria.

Coda: No? "Bueno, pues molt bé, pues adiós".

Edicions locals