Cent anys del naixement d'un lider!

President de la Fundació Espavila

Sí, enguany es commemora el centenari del naixement de Nelson Mandela, un nom que la història ha escrit amb lletres d'or al costat de personatges tan emblemàtics com Martin Luther King o Mahatma Gandhi. Són autèntics referents universals de la lluita per als drets humans, per les llibertats i la justícia social del segle XX. Són líders que guiats pels valors més humans d'esforç i una gran fe en els seus objectius, sense ser miraculosos, van aconseguir el gran "miracle" d'obrir al món noves perspectives de pau i germanor entre les persones.

"Sóc l'amo del meu destí. Sóc el capità de la meva ànima. Els veritables líders han d'estar disposats a sacrificar-ho tot per la llibertat del seu poble". Aquestes paraules segur que resumeixen perfectament la trajectòria d'aquest gran home que va lluitar contra l'Apartheid que discriminava les persones negres del seu país. Va néixer a Sud-àfrica el 1918 i després d'una intensa vida reivindicativa, va patir captiveri de presó en condicions extremes durant 27 anys i va mantenir-se fidel als seus ideals; finalment, va aconseguir els seus objectius, és a dir, que la població negra tingués els mateixos drets que els blancs. Va ser el primer president elegit democràticament de Sud-àfrica i el seu esforç va ser reconegut internacionalment amb la concessió l'any 1993 del premi Nobel de la Pau. "No he pensat mai a aconseguir premis personals. L'home no lluita per les llibertats pensant a guanyar premis, però quan vaig saber que havia guanyat el premi Nobel de la Pau, em vaig emocionar".

Nelson Mandela ens ha deixat tot un reguitzell de "frases cèlebres" encoratjadores que va anar escrivint en diferents moments de la seva vida i que d'alguna manera ens ajuden a entendre la grandesa d'aquest home; en cito algunes: -"Vaig aprendre que el coratge no és l'absència de la por. L'home valent no és el que no té por, sinó el que conquista aquesta por". -"La major glòria a la vida no consisteix a no caure mai; consisteix a aixecar-se cada vegada que caiem". -"A la vida no hi ha passió quan es juga apostant poc, quan un es conforma amb molt menys del que és capaç de fer". –"A vegades tot sembla impossible fins que es fa"... i per afrontar el final de la vida amb l'orgull i la felicitat d'haver complert, va escriure: "La mort és inevitable. Quan un home ha fet el que considera que és el seu deure envers el seu poble, pot descansar en pau".

Acabo aquest escrit amb un raonament que a mi em sembla meravellós: "Ningú neix odiant als altres pel color de la seva pell, pel seu origen o per la seva religió. Les persones aprenen a odiar als altres; per tant, si podem aprendre a odiar, també podem aprendre a estimar. El cor humà és més receptiu a l'amor que a l'odi". "L'educació és l'arma més poderosa que podem utilitzar per canviar el món". Gràcies Nelson per aportar la teva llum a un món en el qual sovint només veiem foscor. La societat en la qual vivim és capaç de descobrir aquesta llum? Què opines? Espavila't

Edicions locals