Capacitats? Discapacitats? Diversitat?

Presidenta del Centre Ocupacional APINDEP

La o les paraules que defineixen les persones amb diversitat funcional han anat canviant a mesura que aquesta ha esdevingut un insult: tonto, subnormal entre d’altres. És cert que la societat ha evolucionat i ara també evoluciona la nomenclatura en funció del respecte a les persones: Diversitat funcional és la que millor la defineix. Però, discapacitat, què vol dir? Si ens ho mirem bé, tots tenim capacitats i tots tenim discapacitats, no tenim les mateixes habilitats, ni coneixements, ni possibilitats, ni gustos. Resumint: tots som DIVERSOS.

Es tracta dels drets i deures de les persones, de ser iguals i tenir un accés universal a les oportunitats. Tots tenim la capacitat de decidir sobre la nostra vida i, per petita que sigui, se’ns ha de respectar i és obligació de tots els estaments de la societat intentar facilitar-ho.

Els nostres nois i noies aporten al seu entorn la seva vivència, superació, empatia, solidaritat, respecte, ganes de lluitar, inclusió i molts altres valors necessaris per conviure en una societat plural i diversa. És clar que necessiten més suports en la seva vida per poder potenciar les seves capacitats i per minimitzar els efectes de les seves discapacitats, però hi tenen dret; tots tenim dret a ser diferents.

Apoderament, una altra paraula actual: vol dir tenir poder sobre el que fas i com ho fas. És un fet que no s’ha de qüestionar, però que sovint es qüestiona quan hi ha diversitat funcional pel mig. La conclusió és que quan neixen nous conceptes, com l’apoderament o diversitat funcional, se’n parla molt però s’educa poc.

Resumint: les entitats, administracions i altres hem de posar els recursos adients per superar les circumstàncies personals, però també cal canviar la mirada sobre les capacitats de les persones i així no caldrà canviar tantes paraules.

Edicions locals