Primàries per la República

Advocat. Soci de BCN Legal Group.

Encara que fos per atzar, el dissabte passat finalment Granollers va entrar al mapa de l’independentisme. I ho va fer arran de la celebració a la nostre ciutat de la convenció, diguem-ne fundacional, de Primàries per la Republicà, el moviment nascut a partir de l’acte que en Jordi Graupera va realitzar al Teatre Victòria de Barcelona, el passat mes de març, i on va formular la seva proposta de primeries sobiranistes a la ciutat de Barcelona, per decidir un candidat que uneixi i representi totes les candidatures independentistes a les eleccions municipals de 2019 i es basteixin, al seu entorn, llistes transversals. A partir de llavors aquesta proposta va anar agafant força i alguns la van entomar per estendre-la a tot el territori. Tanmateix, aquest juliol, el secretariat (en espera del que decideixin el conjunt dels seus associats) de l’ANC ha donat suport a la mateixa idea (tot i que aquesta entitat les ha limitat, inicialment, a les ciutats de més de 25.000 habitants). La proposta la comparteixo totalment, com ho fem totes les gairebé 400 persones, vingudes d’arreu del territori, que vam assistir a l’acte de dissabte passat, tot i que sóc conscient que és una proposta que, com els seus propis promotors han posat en evidencia, no agrada als partits, o al menys no agrada als partits més significatius. Però potser això és el que denota més la bondat del plantejament.

I m’agrada la proposta perquè, malgrat els contres que pot tenir, que els hi reconec, aquests, des de el meu punt de vista, son molt inferiors als pros i, per tant, si som capaços de portar-la a bon port, i de fer unes primàries obertes en les que s’impliquin no només els partits polítics sobiranistes (des del meu punt de vista, les CUP incloses, tot i que entenc la dificultat que hi poden tenir) sinó també i fonamentalment altres moviments, institucions i persones independents i sense afiliació partidista, aconseguirem una unitat d’acció capaç de crear un gran moviment sociopolític lliure de les dependències dels partits i amb capacitat per moure, altre cop, la societat.

Si ho aconseguim i comprenem que la millor manera de controlar el territori, qüestió fonamental per poder prendre les decisions de futur que caldrà assolir, parteix del fet de tenir uns ajuntaments a favor, compromesos i preparats amb l’objectiu de la independència, tindrem molt camí guanyat.

Potser no és una proposta per a tothom i al final la fórmula, si s’aplica, s’haurà d’aplicar selectivament, perquè probablement a molts pobles i ciutats on aquest objectiu ja està clarament assolit, no farà falta. Però a molts d’altres, i Granollers n’és un bon exemple, o es va per aquí o seguirem sent una més d’aquestes ciutats que seguirà estant al marge de l’onada.

Les eleccions municipals poden semblar lluny, cert, però si s’ha de construir aquesta mena de plataforma unitària, caldrà treballar-hi contínuament des de ara mateix. Al cap i a la fi, la independència surt del poble i la farà el poble. O al menys és el que jo crec.

Edicions locals