Professor Fontana

Antropòloga

Un senyor amb barba i ulleres, entra a l’aula, i amb posat seriós, agafa el guix i escriu a la pissarra: “Introducció a l’estudi de la història”, i comença a parlar: "Em dic Josep Fontana i sóc el vostre professor per a aquesta assignatura”. Jo no ho sabia encara, però aquella classe i aquell profe, van significar descobrir un altre món. El món de la història vist per uns ulls analítics, compromesos i diferents de tota la història que jo havia estudiat fins aquell moment. És la visió de l’anàlisi marxista de la història, del descobriment de figures com Hobsbawm o Vilar. Recordo llegir i treballar sobre “Les revolucions burgeses” de Hobsbawm, com a primera feina d’aquella assignatura, i pensar que com m’ho faria per respondre al repte d’aquell professor seriós que ens mantenia enganxats a les cadires les dues hores de la seva classe.

Aquesta setmana en la qual l’inici del nou curs toca ja a les nostres portes, ens ha deixat el Professor Fontana, mestre d’història de molts estudiants de l’Autònoma, que, com jo, varem tenir la sort de tenir-lo a les nostres classes, i gaudir, com amb pocs altres profes, del mestratge cultural i moral d’una persona excepcional.

Ve a tomb en aquests moments històrics, reivindicar la figura d’una persona com el professor Fontana, per dues raons fonamentals,  per la capacitat de fer de mestre i de creador d’opinió contrastada, cosa de la qual anem molt mancats darrerament. I altra, de la capacitat de fer una anàlisi de la història, especialment des de la vessant econòmica, que ens explica amb claredat meridiana, les desigualtats humanes i el compromís social de l’historiador.

Aquest compromís és el veritable aturador de les fake news. En un món digital que ens aclapara amb milions de notícies instantànies, només el mètode científic i la responsabilitat com a historiadors, ens pot ajudar a mantenir la coherència i el respecte per la validació dels fets. Sempre esperem de la ciència que respongui a la solució dels problemes de la humanitat, en les ciències socials és allà on aquesta necessitat és més peremptòria actualment.

La tasca d’un professor sempre és important, i ara més que mai, perquè la necessitat d’anàlisi equànim és molt gran.

Edicions locals