Granollers. Ra ta ta ta… Una ràfega…

Arribes després d’unes vacances plenes de prats molt verds, de rius calents, de cels molt blaus, de sol de foc, de sal de mar... i entre pólvora i alcohol, seus a prop d’una d’aquelles columnes del Temple del Gra. Agafes llibreta moleskine, bolígraf bic, carregues, tanques un ull i dispares color blau sobre un blanc immaculat:

Els botiguers, els cambrers, els funcionaris, els paletes, els poetes, els músics, els esportistes, els que venen pisos, els que compren cases, els empleats de l’Ortega i d’en Botín, els pilotes de sempre, els partits mal repartits, els polítics bons polótics i els polítics mal partits, els empresaris, els especuladors, els constructors, els promotors, els registradors, els professors, els sindicalistes, els comissionistes, els taxistes, els dentistes, els que posen llaços grocs, els que tallen llaços grocs. Les perruqueries, les perfumeries, les farmàcies, les botigues, els carrets plens de cartrons, els bars de tota la vida i les vides dins els bars. I els museus, les banderes d’aquest país i les banderes de l’altre, les biblioteques, els cotxes, les bicicletes, l’illa de vianants i els vianants de la perifèria, les papereres buides i les voreres plenes. Les bosses de plàstic, els gossos, els lladrucs dels gossos, les caques dels gossos, els amos dels gossos, les sabates, les capses de sabates, les caixes de fusta dels morts, els bancs per descansar i els bancs que no et deixen descansar, les obres, les tanques, les llambordes enyorades, mutilades, arrencades, oblidades, l’operació d’estètica del Centre, els fanals erectes, les places dures i grises, els carrerons amb aroma de maria i de pixats, el quiosc i el refugi de can Sínia, aquell pavelló del 60, els senglars, les granotes, els atletes i els ànecs de la riera, els coloms de la Porxada, la Gralla dels llibres, el corb de l’escut, els pardals de la Corona i tots els voltors del Sans-Bar. Els gats vells i els seus terrats, els camells del Parc Central, els porcs que embruten els parcs, en Patufet de la plaça Negra, la lluna, la mitja lluna, tot l’encant d’aquella Pedra, la gran olla de la plaça i les bruixes del meu parc.

I l’handbol, el cinema de l’AC, els teatres de la vila, la música de l’Auditori, la del 2046, el jazz del Casino Club de Bingo, els castanyers del Casino Club de Country, la terrassa del Casino Club de Ritme, la Fàbrica de les Arts, els llibres de can Pedrals, els canelons dels Layon, la flauta d’ibèric del Viena, els xampinyons i les braves del Naguabo, la paella de l’Europa, la truita del Mirallet i l’orxata de les Olles, la cervesa de l’Anònims, la farina del Racó, el cafè de tants cafès, les cadires al carrer, les estrelles de la cuina del Xiprer. Les cases de putes, el Palau dels Tagamanent, el Palau d’en Ramoneda, el Palau d’Esports, el Palau del Rector, els Palau de les fotocòpies i la Casa del Bisbe i la mona de Pasqua d’en Raspall i el Campanar vestit d’heura i totes les cases dels Déus que encara no paguen IBI. I la mandra de dilluns i el gran mercat del dijous i tot el mercat dels dissabtes i el desert de cada nit. I les veus de les Corals, el batec dels nostres cors, els malalts de l’Hospital i el record dels nostres morts… Al·leluuuuia.

Edicions locals