Concretant el moment

Fa cosa d’uns dies, un bon amic meu, em comentava que havia llegit el meu darrer article publicat en aquest diari. Concretament, ell, que és un home que parlar clar i li agrada que li parlin clar, em va dir; “Gerard, el teu article està molt ben escrit, però podries concretar més, són massa confuses les crítiques que fas”. Realment, el meu amic em va fer pensar sobre el que havia escrit, i aquests darrers dies he escrit la concreció de la meva idea i crítica.

Previ a tot plegat, vull esmentar l’error dels partits independentistes respecte al diàleg i la visió curtterminista dels seus plantejaments. La retirada per part de PDeCat i ERC al Congrés dels Diputats d’una proposta de diàleg amb l’estat, és un error. En primer lloc, si tot plegat fos seriós, qualsevol diplomàtic especialitzat en la resolució de conflictes polítics diria que el que cal és discreció, deixar treballar, sense cap mena de soroll mediàtic.

En el cas de la resolució del conflicte català, tot plegat sembla tot el contrari, un circ on cadascú vol ser el protagonista. Malgrat les adversitats, dialogar, trenca els esquemes dels reaccionaris, un pas en fals, com el de la retirada de la moció al Congrés, ha estat un error garrafal.

I, concretant. El què ara anomenem “momentum” no pot ser una dogma. Ha de ser un procés estratègic, tant variant com sigui però amb una finalitat; concebre la celebració d’un referèndum d’independència amb plenes garanties democràtiques.

El primer que cal és transformar el moment. L’angoixa produïda per la injusta presó dels i les independentistes, s’ha de transformar en un actiu polític, basat en superar aquesta angoixa per a transformar-la en la lluita per la llibertat i la democràcia a la catalana. Enfront de la injustícia democràtica construïm la nostra democràcia.

Alhora, crec que cal posar sobre el terreny de la política a Ciutadans, que deixin de fer d’agit prop de l’extrema dreta i de pantalla dels anti tot el que faci olor a independentista, per a fer política. Els moments, crec que estan clars; les eleccions municipals i estatals.

Si se sap jugar amb intel·ligència, sense provocar focs d’encenalls, els propers processos electorals marcaran el pes de Cs, el partit que va guanyar les eleccions el 21-D, efectivament. Cal escenificar el pes real de la dreta espanyolista a Catalunya en un escenari de confrontació estrictament política i no social, però sense res més al davant com a excusa que unes eleccions pel mig. Allà ens podrem comptar i destapar en públic el pes de les forces polítiques.

Pel que fa al famós referèndum, ja vaig dir al meu darrer article que el referèndum és un finalitat en si, i no es pot treure a passejar per acontentar al públic de la parròquia, és quelcom més seriós.

És força evident que la complicitat internacional hi ha de jugar un paper estratègic. Un paper basat en la interlocució amb ambdues parts, la construcció de vies per a la negociació política i l’aval internacional de l’estricte compliment dels drets i les garanties polítiques. Crec que la proposta del president Torra de crear un Fòrum Cívic pot anar adreçat a tots els actors socials i polítics, però en especial als actors internacionals.

No es pot esperar res de l’Estat espanyol perquè no es donen les condicions polítiques per a fer-ho, cal buscar-les a Europa i tenir paciència i perseverança en construir aquestes complicitats. Ara bé, no caiguem en el parany de l’espera controlada per la burocràcia espanyola perquè tots sabem com acaba. Això se li diu superar marcs polítics per a construir-ne de nous, i no encallar-nos en reclamar a algú una cosa que ni vol ni pot acceptar.

Però, la a clau de volta per a fer un pas endavant és la d’empoderar la societat civil. El paper de la societat civil, sempre que sumi i no que es quedi en blocs monolítics i massa polititzats, pot transformar i crear noves dinàmiques per empoderar-nos, per a canviar el país, per a modernitzar-lo. És evident que espais socials com el sindical, l’educatiu, el del món de la petita i mitjana empresa, el cultural, el de les lluites socials com la lluita per l’habitatge etc., tenen un espai immens per a canviar-los estructuralment des de baix.

Ara bé, per a mi, el paper preponderant que ha de ser transvasat a la societat civil organitzada, és el de la lluita i l’organització d’un procés d’independència real on les condicions polítiques les marquin els partits i l’organització, inclòs un hipotètic referèndum, el porti a terme la societat civil. És un canvi de paradigma fonamental.

I, en darrer terme. S’ha de saber crear un nou marc comunicatiu, basat en idees en positiu, que superi la dinàmica comunicativa del soroll i el pancartisme, i sobretot, que no caigui en l’error de no saber contrarestar la mentida que es va crear, per exemple, sobre l’estat de l’economia catalana. Cal posar èmfasi en la realitat del dia a dia, i no en estar tot el dia desmentint el que la resta diuen.

Edicions locals