On aneu?

Ahir diumenge vaig sentir les declaracions de Buch a Rac 1 respecte dels incidents del dissabte en la manifestació de Jusapol i el moviment independentista. No tinc paraules, només sento vergonya i em sento molt irritat pel que va dir Buch.

Realment, la meva pregunta a Buch seria, ja ha vist què ha fet? Vull aclarir diverses coses que em semblen que passen els límits de la coherència que vol emanar el govern:

Dir que dissabte no hi va haver càrregues policials contra els manifestants és donar la raó a Jusapol, i tractar d’imbècils als milers de persones que hi havia concentrades al centre de Barcelona –de totes les edats i generacions- en contra de la indigna commemoració dels policies agressors. Sr. Buch, jo ho vaig veure amb els meus propis ulls, es va carregar contra els manifestants independentistes i es van fer ferits i detinguts només en un bàndol.

La foto, en definitiva és la que és, els Mossos carregant contra manifestants independentistes i els policies avaladors de la violència l’1-O, vinguts de no sé on, van poder celebrar no sé quin coi de record. I tot això, en vigílies de la celebració de l’1-O. Increïble!

Jo, crec que Buch ha de dimitir, i més, quan intenta posicionar la CUP i una part de l’independentisme en la tessitura entre una suposada violència i ordre que només perjudica al moviment i emmarca el govern en un estadi de repressió i incoherència entre el que es diu i fa.

Sabia que en algun moment el Govern, i els partits majoritaris, si algú es passava de la ratlla, els tractaria de violents –com si violència i violents fos un actiu fàcil de definir i real a la societat catalana-.

En definitiva, em demostra l’expresident de l’Associació de Municipis per la Independència, poca cintura, i una actitud que començo a sospitar que és compartida entre alguns membres del Govern i dels partits majoritaris; o ordre i disciplina, o ets violent i irracional. El món independentista ha canviat, ser bon nen a costa que et maltractin no estem disposats a acceptar-ho.

I ERC, encara que alguns dels seus dirigents hagin obert la boca per a condemnar la repressió policial, com sempre actua de la mateixa manera; jo deixo fer, que la cosa no va en mi, i, si cal, la condemno i així desgasto a Pdecat, i santes pasques! Jo, no vaig veure cap dirigent d’ERC dissabte, no em crec les seves condemnes i l’equidistància en el partit republicà no crec que li porti enlloc. No fer res, no vol dir guanyar vots.

La retòrica política arriba un moment que ja no cal, que avorreix, que sembla més una mentida que un missatge amb calatge polític. És el gran problema d’aquest govern; la coherència entre el que es diu i el que poden fer. Polítics d’aquest país, parleu clar d’un cop! El que segur que no ens fa por és la sinceritat.

Perquè d’un cosa podeu estar segurs, els missatges contradictoris o buits de contingut –Torra n’és un gran avalador- al final, només fan que desgastar i frustrar més a la gent, i això ens porta a situacions de confrontació i de rebuig al govern i els partits que la sustenten.

I per últim, a veure si d’un cop per totes s’entén. L’1-O, va marcar un nou cicle en la política catalana. Un cicle on la societat hi ha de tenir un paper preponderant, però, el que no s’entén des de les elits polítiques, és que l’1-O va ser un sentiment, una emoció de poble, d’emancipació i de desempara davant les porres i les violència de l’estat, i això no es mesura ni en vots ni en equilibris tàctics, és molt més que això.

La llibertat de manifestació del sindicat Jusapol no s’ha entès des del Govern; era un atac a la dignitat d’un poble i un aval als maltractadors. La il.legalització d’aquesta mena “d’akelarres” hauria d’haver estat tàcit, sens dubte.

 

Edicions locals