Sobre la resolució de l'Assemblea General de l'ONU condemnant el bloqueig a Cuba

L'opinió dels lectors

Un any més, i ja en van 27, Cuba obté de nou una aclaparadora victòria a l'Assemblea General de l'ONU celebrada a Nova York el passat 31 d'octubre.

a resolució de condemna al criminal bloqueig que els Estats Units infligeix a Cuba des de fa més de cinc dècades va obtenir un rotund suport amb 189 vots a favor i només dos en contra. Com no podia ser d'una altra manera, els Estats Units i el seu lacai Israel es van oposar a condemnar el bloqueig contra Cuba. És curiós com dos dels campions mundials en violació de drets humans s'arroguin el dret a decidir quin càstig mereixen aquells que no se sotmeten a la seva voluntat.

En una desesperada maniobra de la diplomàcia nord-americana, es van incloure vuit esmenes a la resolució que van ser rebutges una rere l'altra. Ni aquesta vil estratègia per diluir el ferm suport de tot el món a Cuba davant semblant atropellament a la seva sobirania va funcionar.

Cuba està patint un criminal bloqueig econòmic, comercial i financer des de l'any 1962 com a càstig per haver conquerit la seva sobirania i fer-se amo del seu camí triant un sistema polític i econòmic d'acord a les seves necessitats i voluntats.

En aquests més de 50 anys, el bloqueig ha estat responsable de la impossibilitat de Cuba de poder tenir relacions comercials i diplomàtiques amb altres estats i un normal desenvolupament de la seva economia.

Aquesta agressió intolerable contra la sobirania cubana es xifra en pèrdues econòmiques per a Cuba d'uns 116 milions de dòlars, a més del cost en vides humanes que en moltes ocasions es podrien haver salvat d'haver tingut els centres mèdics cubans els medicaments i estris necessaris.

Cuba celebrarà properament el 60è aniversari de la Revolució Cubana. Durant aquest període històric el país s'ha convertit en referent mundial al ser una nació lliure d'analfabetisme, amb una sanitat d'alta qualitat com ho demostren els avenços en la investigació de vacunes contra el càncer de pulmó o el VIH.

Amb aquests alts índexs en el camp de l'educació o la sanitat, cal preguntar-se fins a quin cotes de benestar podria haver arribat el poble cubà de no haver existit aquest bloqueig que agredeix i menyscaba la sobirania de Cuba i el seu ple desenvolupament.

Davant el gairebé unànime suport mundial que té Cuba respecte a la seva sobirania i l'intolerable de la ingerència que practica Estats Units, també cal preguntar-se com és possible que aquestes alçades de la història una superpotència pugui seguir imposant la seva voluntat sobre els posicionaments de la resta. Només ho podem d'una forma: Imperialisme.

Des Mollet amb Cuba seguirem donant la batalla perquè més aviat que tard puguem veure anunciar la fi del bloqueig i només el poble cubà sigui amo i responsable del destí de la seva pàtria.

 

Edicions locals