Una visita a la presó

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de visitar l’Oriol Junqueras i en Raül Romeva a la presó de Lledoners, al Bages. Entrar a una presó és molt diferent a qualsevol altra cosa que puguis fer a la vida: controls, portes metàl·liques, espera en espais sense finestra.

S’hi sent l'olor de manca de llibertat. I visitar persones que no han comès cap delicte i que hi són simplement per haver posat urnes complica encara més l’equació. Però l’Estat espanyol és això; cada vegada que des de Catalunya s’ha fet una proposta diferent, cada vegada que s’ha volgut anar més enllà en la democràcia, l’Estat espanyol ha practicat la violència. Ho porta fent des de fa segles. A vegades ha matat persones, a vegades ha promocionat dictadures. Sempre ens ha pres la llibertat.

A la presó vaig poder abraçar l’Oriol i en Raül. També vaig poder saludar en Jordi Turull, estimat company del poble veí de Parets. I aquella petita sala on parlàvem, amb finestres altes i amb barrots, va ser un espai –per difícil que pugui semblar- on la llibertat es respirava en majúscules. Uns homes tancats que se saben d’un esperit i d’unes conviccions tan lliures!

L’Oriol ens va parlar de la situació del país, ens va dir que havíem d’abraçar tothom, que la República serà efectiva quan siguem més i més convençuts de les seves bondats. Vam parlar de la gent d’ERC, un partit amb 87 anys d’història, que tant ha patit i ha donat pels valors republicans i per Catalunya. I vam parlar de Mollet.

L’Oriol estava al corrent de les nostres possibilitats reals de guanyar les properes eleccions municipals i de governar. I també de la nostra voluntat de ser als barris, de parlar per tothom, de fer un republicanisme inclusiu on tothom sigui benvingut (hagi arribat fa uns dies a Catalunya o hi hagi nascut). I l’Oriol Junqueras ens va dir que ens acompanyaria aquell dia, ja que ell serà el candidat a les eleccions europees que se celebren el mateix dia.

A l’Oriol Junqueras li vam assegurar que a Mollet lluitaríem amb totes les nostres forces per fer el canvi que la ciutat necessita, i que sumaríem amb d’altres ciutats metropolitanes. Que faríem de Mollet una ciutat republicana, transformadora, aglutinadora i cívica.

I ens vam conjurar en dues coses: en què el republicanisme governi a Mollet i en lluitar com sigui per la Llibertat –la de les persones preses i exiliades, però sobretot la del país, la de totes i tots–.

Edicions locals