La societat de la (des)informació

Advocat. Soci de BCN Legal Group.

Vivim temps convulsos en un període incert, volàtil i canviant en què el passat caduca immediatament, el futur és cada vegada més dubtós i sembla que tot ens porti a viure en un present continu que, a més, estem obligats a viure’l de manera tan accelerada que no ens podem ni parar a donar a cada cosa el temps que necessita, per tal que “cadascú sigui capaç de pensar i decidir per ell mateix”, com diu el filòsof i periodista Josep Ramoneda, tot citant Kant.

I aquesta aparent manca de temps combinada amb una insuportable acceleració i amb l’aparició de diversos nous mitjans (amb internet com a màxim exponent) ens ha portat a una nova societat suposadament molt més informada però on realment el propi excés d’informació ens ha instal·lat en l’era de la desinformació. Paradoxalment, doncs, la tan anhelada societat de la informació ha acabat convertint-se en la societat de la desinformació.

En realitat el fenomen que estem vivint es fonamenta en el fet que com més informació disponible tenim, menys valor li donem, perquè al final tots acabem llegint, mirant o escoltant allò que ens satisfà, allò que manifesta les idees que professem, allò que podríem haver dit nosaltres mateixos. I si certament aquesta tendència sempre ha existit i és pròpia de la naturalesa humana, mai com avui havia estat tant fàcil de portar-la fins les darreres conseqüències. Perquè avui, per autocomplaure'ns en la recepció de tanta informació, ja ni tan sols hem de fer cap esforç de cercar i destriar; tot ens ve donat amb un sol clic. I encara que no comparteixo allò que sovint es diu que és llegeix menys, sinó que en realitat crec que el que succeeix és que es llegeix diferent, sobretot per part dels qui anomenem nadius digitals. Eel cert és que, a conseqüència del cúmul infinit d’informació i dels nous hàbits de lectura, es llegeix ràpid i malament, la qual cosa fonamenta que la informació que rebem no la processem tan adequadament com convindria, sinó mes aviat com l’emissor vol que la processem.

Però aquest excés d’informació que ens porta a la desinformació s’ha convertit també en un factor molt perillós, no només perquè anorrea la nostra capacitat crítica, sinó perquè alhora es converteix en un poderós element de manipulació amb el qual els Estats i tots els poders fàctics reals, hi han trobat una bona veta per ocultar o modificar la veritat a través de tècniques i pràctiques maquiavèl·liques d'inundació, saturació i tergiversació de la informació. I encara que aquest és un fet que històricament sempre s’ha volgut emprar (recordem la dezinformatsia o campanya d’intoxicació dels països capitalistes en l’època de la guerra freda), des del moment en què ens hem convertit en espectadors, més que actors, hem d’acceptar que hem deixat la iniciativa als altres, que són qui ens aprovisionen de la informació i qui, per tant, ens l’embolcallen com més els convé i ens l’ofereixen en píndoles fàcilment digeribles perquè no ens comporti cap esforç suplementar-hi el prendre-les.

Al final, doncs, com deia el sociòleg angles Scott Lash, el valor de la informació s’ha convertit en quelcom efímer i immediat. En quelcom que no té ni passat ni futur ni cap lloc per a la reflexió i l’argument raonat, i per tant, malgrat la il·lusió que tenim de creure que estem més informats que en qualsevol altre moment de la història, en realitat la nostra informació només és desinformació controlada per qui té el poder i tendent, com preconitzava Noam Chomsky, a masses (ell ho definia així) que només tinguin una informació banal i fútil, que sigui del tot intranscendent i que serveixi als poders per mantenir-los apartats de les qüestions reals i controlar-los qualsevol intent d’organització i establiment de vincles col·lectius. I l’únic antídot contra això, l’única manera de sobreviure a tanta informació disponible i tendenciosa sense córrer el risc d’estar desinformats, és dotar-se d’una estratègia i uns coneixements vàlids per seleccionar-la, discriminar-la, analitzar-la, processar-la i comunicar-la. Només això ens tornarà a la societat de la informació.

Edicions locals