Cuidem-nos, protegim-nos i unim-nos el 21-D

President Torra, naturalment que tenim por, aquest país no ha perdut la por, no és tan fàcil i no ho posen gens fàcil les seves darreres paraules sobre la suposada “via eslovena”. Però, és que el soci que hauria d’equilibrar els estirabots del principal dirigent polític d’aquest país només és capaç de dir amb tota “solemnitat” que “ERC ha estat sempre per la via escocesa” és, també, com no dir res. Com sempre, la comunicació és el gran taló d’Aquil·les dels partits independentistes que acabem pagant tots i totes.

Certament, vaig quedar horroritzat de les paraules del President Sánchez, Casado o Rivera en el ple celebrat al Congrés aquest passat dimecres. Però, és que no veieu el mal que feu? No veieu la inseguretat que creeu? Tractar el moviment independentista com a terroristes, criminals o colpistes és maltractar la majoria política d’aquest país amb la simple i mesquina proposició de complaure el seu electorat. Relats falsos per a crear caos, odi i obrir així una falca a l’extrema dreta i a una idea simplista i falsa de la realitat.

Ja és hora que la societat civil d’aquest país s’uneixi i converteixi en una gran causa per la justícia i la llibertat la denúncia a totes les instàncies internacionals l’estratègia deshumanitzadora i agressiva de certs partits polítics i mitjans de comunicació estatals, pel mesquí interès polític.

S’apel.la a la cultura pacífica del nostre país per argumentar la nostra innocència impol·luta davant la violència que ocasiona l’extrema dreta i el govern espanyol. Amb rotunda seguretat crec que la via pacífica però desobedient quan ho creiem, és la nostra manera d’expressar-nos. Ara bé, la violència verbal per part de molts polítics com també d’alguns mitjans de comunicació no és que no ajudin és que els ciutadans majoritàriament no actuem sota els paràmetres que actua un parlamentari cobert per una estora de partidaris i mitjans al seu voltant que el protegeixen de tot allò que pugui dir o fer. No es pot demanar ser “bons nens fidelment” si qui ho demana només és capaç d’acusar i despreciar al contrari sense aportar cap solució. Sovint crec que els polítics no saben que la gent tenim emocions i sentiments, i que allò que diuen i com ho diuen, justament per ser persones públiques, ens pot afectar.

A tot això, què vull dir? Que el proper dia 21-D em preocupa. Jo hi seré, i protestaré. Però altre cop, a mi em sembla alarmant la manca d’unitat política a Catalunya. Cadascú expressarà a la seva manera la seva protesta, almenys espero que totes siguin pacífiques però contundents en el fons.

Crec que l’escenari que es dibuixa des del 18 (inici del judici de l’1-0) fins al dia 21 està ple de camins que només condueixen a la provocació –no entenc com el socialisme d’aquest país no ho veu- i saber esquivar les trampes també és la nostra responsabilitat. És, el 21-D, una oportunitat per mostrar unitat civil, fermesa cívica, i alhora, escenificar un canvi en l’estratègia de la societat civil d’aquest país alhora de lluitar pels nostres drets socials i nacionals. No sé si el més adient és pensar en una nova jornada de protestes sinó més aviat en un moment per a trencar amb la dinàmica negativa que provoca l’unionisme, amb la simple però contundent imatge d’unitat de la societat d’aquest país.

Mai és tard, i el trajecte és llarg. Però, necessitem reflexionar, obviar les bestieses que diu el contrari i pensar en nosaltres, en cuidar-nos de les agressions, i generar noves condicions per a què el país avanci. Aquest cop sí, crec que la unitat estratègica és necessària per a tornar a cohesionar el país. El 21-D el podem transformar en un nou “moment de país” si la societat civil ens ho proposem, i si alguns polítics respiren fons abans de parlar.

 

Edicions locals