De què parlem quan parlem d'unitat?

Regidora Ara Parets ERC i secretària d'Organització de Jovent Republicà

Cada vegada que escolto la paraula 'unitat' reafirmo molt més la meva opinió que aquest concepte, tant recorrent actualment, s'ha erosionat fins a buidar-se gairebé de sentit.

Unitat per aquí, unitat per allà. I se segueixen exigint llistes unitàries cada vegada que estem cridades a les urnes. I segueixen exigint llistes unitàries sense reclamar-ho a tots els partits independentistes. L'esquerra anticapitalista donarà suport a la tradició convergent, tot i compartir part d'un projecte polític, per exemple? Llavors, de què parlem quan parlem d'unitat?

No és cap notícia si dic que la societat catalana és diversa, en tots els seus àmbits. I la proposta guanyadora ha d'anar en aquesta línia. Si volem que la societat se sumi al nostre projecte, el nostre projecte ha de ser tan divers com la societat.

Recordem el Primer d'Octubre com a exemple d'unitat social de les demòcrates. Doncs bé, per aquesta data no hi havia una campanya única, sinó una de la CUP, una d'Esquerra Republicana i l'altra del PDECAT. Sumades a altres campanyes com les d'Òmnium Cultural, l'ANC, Universitats per la República, i mil iniciatives més com les d'encartellem.cat.

I el Primer d'Octubre vam aconseguir guanyar, fent sortir als demòcrates en massa de casa seva per anar a votar, una opció que segurament algunes mai s'havien plantejat.

Com el Tres d'Octubre quan vam aconseguir fer que el teixit social se sumés per aturar el país davant l'onada de repressió que patíem pel sol fet d'haver exercit el nostre dret a l'autodeterminació.

I sí, podem demanar la unitat als partits independentistes. Però l'única unitat guanyadora és aquella que ens remet al consens ampli, a l'acord de totes les parts; i després a defensar-la cadascú en el seu àmbit, a aconseguir escombrar a tothom dintre el nostre projecte des dels diferents sectors de la societat.

Ho sabem fer, perquè ho hem fet més d'una vegada. Però per això ens cal reflexionar de què parlem, quan parlem d'unitat. Perquè només n'hi ha una de guanyadora.

Edicions locals