A Carola Rackete, a Pia Klemp

Ells van créixer nets i purs, en un món d’escoles i d’universitats privades beneïdes pel totpoderós, es creien arrels, apòstols, líders, els números 1 d’una educació, perdó, volia dir d’una competició. I s’han convertit en senyors de l’euro, monstres d’or, néts de la Verge Maria i d’un vampir del Tribunal Suprem, fills d’un joc d’ordinador en una tarda de diumenge sense futbol i d’una princesa d’un conte de pomes podrides, nans sàtirs i quaranta lladres.

I caminen, caminen entre el silenci ensordidor dels arbres dels seus jardins i els udols del vent del Nord que tot ho sap. Caminen damunt les agulles hipodèrmiques d’uns pins que donaran la vida pels seus taüts, sota la llum d’una lluna plena, blava, freda que va parir Zeus una maleïda nit de diumenge. Caminen convertits en faquirs d’una dimensió desconeguda, com soldats de cavalleria d’aquella Itàlia, d’aquella Alemanya, d’aquella Espanya, esclaus d’un sistema al qual adoren perquè els fa pistolers, caçadors, herois i mascles rics i poderosos.

Caminen cara al sol cap a la direcció marcada des de fa molt de temps, aixecant murs, inventant lleis, xops d’una pluja àcida i obliqua, amb els braços amunt i el sexe en venda, mentre els peus se’ls hi tornen fang i la terra els engoleix lentament, amb ràbia i amb mala llet, amb l’esperança de retornar-los a l’origen de tot, d’allà on mai haurien d’haver sortit.

Es creuen arrels, futur, fonaments d’una Europa nova i brillant però amb el pas dels anys només seran escarabats lluents, cucs de terra llefiscosos i porucs que s’arrossegaran pels llençols càlids de qualsevol ciutat clònica, dura, contaminada i carnívora que ens devora dia a dia a cops d’euro i de fum i de ciment.

I moriran, naturalment que també moriran, moriran amb la seguretat que el seu Déu els perdonarà i seran ben acollits en un paradís blau, en un paradís verd, en un paradís fiscal ple de verges, ple de sants i ple d’àngels que els envoltaran com les mosques a l’estiu, la seva mediocritat serà llegendària i quedarà per sempre més impresa en contes de terror, llibres d’història i fulls parroquials.

El vell continent s’està convertint en un niu de carcellers, d’autèntics miserables carregats de vots però, de tant en tant, entre les onades del nostre mar plastificat encara ens queden pirates, heroïnes, guerreres empresonades pel delicte de plantar cara a la mort i a lleis de màfies i de virreis poderosos.

Edicions locals