Coses a explicar i no dir-les

Artista granollerí

Acabo de llegir Cartes a Milena, de Franz Kafka, una relació epistolar vibrant, literària i tortuosa amb la periodista txeca Milena Jesenská recollida en un volum esplèndid –fins ara inèdit en català–, que ha publicat Quid Pro Quo, traduït per Clara Formosa Plans. Kafka escriu: "Tot el que he fet fins ara ha estat un èxit del fet d'estar sol". Més encara: "Per escriure, he d'estar sol; però no sol com un ermità, sinó com un mort". L'origen d'aquesta relació epistolar comença quan Milena llegeix que Kafka reconeixia als diaris que mai ningú li havia dit "T'estimo". És en aquesta primera cita quan trobem el Kafka que va seduir la periodista Milena Jesenská.

D'altra banda, coneixem aquelles dues frases seguides, pertorbadores, del 2 d'agost de 1914, que diuen: "Alemanya ha declarat la guerra a Rússia. A la tarda, Escola de Natació", de les quals sembla desprendre's un desinterès relatiu de Kafka per un esdeveniment tan cabdal com la Primera Guerra Mundial. D'origen jueu, l'escriptor en llengua alemanya nascut a Praga és un dels autors més llegits i citats en el món literari. Cal afegir que molta gent sense haver llegit mai a Kafka solen dir "això és kafkià", que segons el DIEC vol dir: 2 adj. [LC] Angoixós, opressiu. Van viure una situació kafkiana.

Ara mateix vivim una situació kafkiana a l'espera d'una sentència injusta i després d'assistir a un judici vergonyós tot ben fabricat i amanit per la gran conxorxa (ja sabeu a qui em refereixo) derivat dels fets de l'u d'octubre de l'any 2017. Han passat coses molt greus i ara som a l'espera de saber quin muntatge ens oferirà la justícia per fer inversemblant uns fets que ells creuen són del tot condemnables: anar a votar lliurement.

L'u d'octubre de l'any 2017 a Granollers no hi va haver cap càrrega policial. La majoria ens vam trobar davant de l'Escola Pia i vam esperar que la policia vingués, però, vet-t'ho aquí que no va aparèixer i, després de votar pacíficament, a les 10 de la nit vam anar a casa a mirar TV3 totes les imatges pornogràfiques de la brutal repressió del govern de Mariano Rajoy, i després van suportar el parlament del rei d'Espanya amb un missatge del tot provocador i amenaçador contra un poble pacífic.

Un altre escriptor que m'agrada molt és James Ellroy. És un escriptor de ficció de novel·la negra americà (L.A. Confidential, La dàlia negra). El passat 25 de setembre el vam poder escoltar a Barcelona i vaig anotar una de les coses que va dir: "Només pots dir la veritat quan parles del passat".

Doncs això: caldrà esperar anys per saber tot el que va passar des de l'u d'octubre. Perquè la veritat és difícil de saber. Vivim en una societat manipulada per tots els aparells i canals dominants: polítics, periodistes, empresaris, bisbes, etc. I el ciutadà ja no sap distingir on és la veritat de tot plegat. L'excés d'informació crea desinformació i aleshores un no sap quin criteri té, davant l'allau de notícies cada minut, cada hora, cada dia. Dependrà del canal que un sintonitzi es podrà fer una opinió (pròpia?). I dels polítics no en parlo perquè han perdut tota la meva credibilitat. Sempre he anat a votar. No al mateix partit però sí el que creia més afí a les meves idees. Però sovint m'han decebut perquè totes les promeses s'han esfumat i la política de pactes ha resultat ser un frau per l'electorat, i ara tinc un gran dilema shakespearià: votar o no votar? Aquesta és la qüestió.

Acabo recomanant un altre llibre molt indicat per aquells que, com jo, dubtem de gairebé tot: Manual de desobediència civil de Paul Engler i Mark Engler, edicions Saldonar i traducció de Núria Parés Sellarès. Les claus de la revolta no-violenta que està transformant el segle XXI.

Edicions locals