La realitat migratòria i la criminalització de la solidaritat

Membre de Granollers Vol Acollir, de la Crida per Granollers - CUP i de la Plataforma en Defensa de l'Escola Pública

“La solidaritat és la tendresa dels pobles” (Gioconda Belli, poetessa i escriptora nicaragüenca)

Com si no n'hi hagués prou amb la mort, durant els últims anys, de milers de persones immigrants en les aigües de la Mediterrània, dins d’una Europa a la deriva, d’una Europa que potencia la circulació de diners però que posa murs a l’entrada de persones... ara també persegueix i criminalitza l’acció d’aquelles activistes que, davant d’aquest drama, se solidaritzen alçant la seva veu crítica. Res de nou, ja sabem, perquè en altres etapes històriques així ho han fet, que en temps de crisi, el capitalisme utilitza tots els seus recursos i formes, esperonat per un feixisme creixent que els serveix de coartada i mostrant la seva cara més criminal.

Assistim a una de les situacions de major crueltat que coneix la història. L’Europa que tradicionalment ha espoliat la riquesa de països d’Amèrica, d’Àfrica, d’Àsia, aconseguint gràcies a aquest espoli certs nivells de desenvolupament i de benestar social, l’Europa que en aliança amb l’imperialisme ianqui continua dictant polítiques econòmiques (Banc Mundial, Troica...) que destrueixen economies autòctones, l’Europa que es vanagloria de ser el baluard en la defensa dels drets humans, no només permet i alimenta, a través de Frontex, empresa que protegeix les fronteres, i subvencionant dictadures com Turquia i Marroc perquè frenin els moviments migratoris, la mort de persones que fugen de la guerra, val a dir, de guerres finançades i provocades per les grans potències capitalistes (EUA, França, Alemanya...) en el seu intent de controlar les riqueses naturals i neocolonitzar països en vies de desenvolupament. Així, se’ns presenten com a demòcrates quan condemnen l’holocaust i commemoren el 75è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz, però la veritat és que són els responsables directes d’aquestes polítiques migratòries, del racisme institucional, de la barbàrie que està passant davant dels seus ulls, al sud del continent, sigui, com dèiem, per la mort de milers de persones a la Mediterrània, sigui pels camps de refugiats de Grècia, on s’amunteguen milers de persones en unes condicions de vida terribles: fam, suïcidi de dones, mort d’infants... (Mòria, a Lesbos, “la cruel benvinguda a Europa”, com deia un mitjà)

Ni tan sols respecten les lleis més elementals, signades per tots els països europeus. L’obligació d’assistència a persones que es troben en perill al mar és un dels principis bàsics i essencials del Dret Marítim, i així ho reconeix la legislació internacional (article 98 de la Convenció de les Nacions Unides sobre el dret Marítim, norma 33 del capítol V del conveni SOLAS; article 2.1.10 del conveni SAR) Tampoc no podem oblidar que la Convenció sobre l’estatut dels refugiats del 1951 (article 33) prohibeix que els refugiats o sol·licitants d’asil siguin expulsats o retornats a “les fronteres dels territoris on la seva vida o la seva llibertat perilli per causa de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinats grups socials o per les seves opinions polítiques”

Recentment s’han donat nombrosos exemples d’aquesta criminalització a la qual al·ludíem:

-Helena Maleno, periodista i activista andalusa, fundadora del col·lectiu “Caminando Fronteras”, especialista en migracions i tracta de persones, guionista del documental “Tarajal, transformar el dolor en justícia” (que denuncia l’assassinat de 15 immigrants a una platja de Ceuta a mans de la guàrdia civil), porta una lluita de suport i apoderament de les comunitats migrants subsaharianes i denuncia la violació de drets humans a la frontera sud espanyola. El desembre del 2017 va ser acusada pels tribunals marroquins de “tràfic d’immigrants”, a partir d’uns informes elaborats per la UCRIF de la policia espanyola. A més, la seva tasca de crítica i denúncia de les polítiques migratòries entre la Unió Europea i els governs africans ha estat resposta amb amenaces i extorsions. El SUP (Sindicat Unificat de Policia) alimentava fils masclistes en els quals encoratjava a la seva violació. L'activista sofreix des de fa anys persecucions i agressions que sovint han posat en perill la seva vida.

-Lola Gutiérrez, delegada sindical de la CGT i activista pels drets humans, va ser jutjada a Atenes, amb demanda de 10 anys de presó, acusada de contraban de persones, per ajudar a un nen kurd a reunir-se amb la seva família. La Lola va ser, juntament amb altres dones, insultada i amenaçada per policies grecs, i posteriorment va ser ingressada en un CIE grec. Més tard, va ser deportada a l’estat espanyol.

-L’activista Angeles Maestro, metgessa, exdiputada i militant antifeixista, va ser encausada per l’Audiència Nacional, juntament amb dues companyes seves, Maria B. I Beatriz T., acusant-les de col·laboració amb organització terrorista, per enviar fons econòmics destinats a reconstruir instal·lacions sanitàries destruïdes per l’exèrcit israelià, que durant els últims anys ha assassinat milers de palestins i palestines. La decisió de l’Audiència Nacional, igual que la persecució realitzada contra membres i entitats del moviment Boicot, Desinversions i Sancions, és un atemptat contra els legítims sentiments de solidaritat amb el poble palestí.

No deu ser casualitat que les tres siguin dones. Des de la justícia patriarcal existeix un especial interès en sancionar i castigar doblement les dones que se’n surten dels estereotips convencionals.

Més coneguts són els casos de l’Open Arms, del vaixell Sea-Watch de la capitana Carola Rackete, i altres vaixells que salven vides a la Mediterrània i que en força ocasions han navegat sense trobar port on desembarcar els immigrants salvats. A més, nombroses activistes que han fet voluntariat als camps de refugiats de Grècia han estat primer detingudes i després expulsades.

Però tanta impunitat no pot quedar sense resposta. D’una banda, un grup d’advocats europeus ha presentat un escrit a la Cort Penal Internacional, sol·licitant que investigui la UE i els estats membres per la mort de milers d’immigrants a la Mediterrània. Presenten proves que impliquen a funcionaris de la UE i representants dels estats membres en la comissió de crims contra la humanitat, argumentant que autoritats de la UE tenen responsabilitats en la mort d’immigrants i en la violació de drets humans i tortura per part d’agents libis finançats i entrenats per la UE. D’altra banda, moltes entitats i organitzacions s’estan mobilitzant perquè totes aquestes violacions dels drets humans no restin impunes. Recordem que el febrer del 2017, a Barcelona es va fer la manifestació més gran celebrada a Europa en solidaritat amb les persones refugiades, al crit de “volem acollir” i amb el lema de “casa nostra, casa vostra” I si bé aquestes mostres de solidaritat ens omplen de dignitat, és urgent que treballem per transformar aquesta Europa dels mercaders i construir una Europa solidària i plena de justícia social.

Edicions locals