Assassinat (a Granollers)

Artista granollerí

En començar aquest article amb la paraula assassinat de ben segur que augmentaré el nombre de lectors. De fet, podria iniciar amb els sinònims –liquidar, escabetxar, suprimir, pelar–, però sona més fort: assassinar. Tot i que el diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra ho defineix com a "Matar (algú) amb premeditació i traïdoria". És a dir, aquest algú es deu referir a una persona. Però jo no em vull referir als assassins de persones, de tot això ho podem veure cada dia als mitjans informatius, i als serials de TV3 (vegeu La fossa i Crim), sinó als assassins d'arbres, una pràctica desconeguda i silenciosa que al camp sempre s'ha fet i que es fa amb una tècnica sofisticada, que consisteix a fer un parell d'orificis amb un trepant fins a centre del tronc i injectar-hi herbicida, que en arribar al circuit dels nutrients, acaba amb l'arbre en poc temps. Molts pagesos creuen que els arbres i els seus efectes perjudiquen les collites, quan realment és tot al contrari, ja que les àrees d'arbrat representen una protecció a les plantes i en milloren la qualitat.

Aquesta animadversió a l'arbrat natural o ornamental també es produeix als pobles i ciutats on les fulles, els ocells, o la simple ombra, fan que algun o alguns desaprensius es dediquin a malmetre les plantes. En aquests casos, amb pràctiques no tan sofisticades, com poden ser regar amb aigua i sal o amb detergent la terra, una combinació invisible, però amb efectes irreversibles en els arbres, que acaben morint. A la nostra ciutat ho solen fer amb una moto-serra directe a l'arbre i sense contemplacions. Darrerament hem observat l'assassinat de plataners al carrer Enric Prat de la Riba de la nostra ciutat. En les meves passejades habituals per diversos carrers de la ciutat porto comptats i fotografiats la liquidació de 37 arbres. No entenc massa amb espècies però la majoria són plataners, arbres molt ombrívols i agradables. Un comunicat (13/01/2020) de l'Ajuntament ens informa: al carrer d'Enric Prat de la Riba, entre els carrers de la Princesa i Alfons IV, tornarà a ser una via totalment arbrada. Aquesta setmana començaran els treballs per retirar d'aquest eix onze plàtans i construir uns escocells grans, de 140 x 100 cm per a 58 arbres. La nova espècie que s'hi plantarà són els liquidàmbars, un arbre ornamental de baix manteniment, les fulles dels quals es tornen vermelloses a la tardor. A cada escocell s'hi farà arribar la corresponent xarxa d'aigua. Aquesta actuació forma part de l'execució dels pressupostos participatius de 2019, ja que el projecte més votat va ser "plantar més arbres, arbustos i qualsevol mena de vegetal autòcton en zones verdes i espais lliures municipals per millorar la salut mediambiental de la ciutat". Els liquidàmbars són ornamentals i de baix manteniment, i gairebé no fan ombra. Em pregunto el perquè d'aquesta operació barroera contra els plataners ombrívols per excel·lència i que fins ara ens ha acompanyat per la ciutat. Ja no parlo del solitari plataner de la plaça dels porcs, que ja sabem que té els dies comptats.

Arreu de Catalunya s'han creat plataformes per salvar els plataners. A Granollers no s'ha fet massa ressò i suposo que la majoria de ciutadans ja es conformen amb el model de ciutat. Una ciutat amb pocs arbres al centre i molt poca ombra. Això és una certesa. I és molt preocupant el criteri que segueixen els tècnics municipals per fer una ciutat més sostenible, amb aire net i amb més arbres Ja estem sofrint el canvi climàtic i necessitem ombra per passejar, i tot apunta que la partida de 113.494,77 euros destinada a l'arbrat serà del tot escarransida per pal·liar l'onada de calor que va augmentant cada dia.

I acabo, per dir que el plàtan és un arbre molt arrelat a la cultura europea, és una part important del paisatge literari del diàleg de Plató a l'obra Fedra, un diàleg platònic posterior a La República. El plàtan també té un paper important en el paisatge de l'obra de Ciceró al diàleg dels oradors quan en cita la seva gran i fresca ombra. Qui s'imagina el final del Tour de França sense les imatges aèries dels ciclistes entre els famosos i impressionants plàtans dels Champs Élysées o la Devesa de Girona sense aquells majestuosos arbres plantats a mitjans de l'any 1850? O Parc de Vall Paradís sense els seus plàtans centenaris? O, sense anar més lluny, qualsevol rambla de moltes de les nostres ciutats, sense plàtans? L'arbre és un organisme viu que conviu en l'espai urbà amb les persones i les connecta físicament i emocionalment amb la natura. Necessitem arbres (sobretot al centre), ara més que mai.

Edicions locals