Protagonisme de la dona en la història

Escriptor. Ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental

La convivència humana des dels seus orígens es caracteritza per una presència, no volguda, però sàviament real, de la dona en el desenvolupament de la història. No entenc la interpretació que se n’ha fet del text del llibre del Gènesi quan la falta no és atribuïble només a la dona sinó a la humanitat. La dona hi figura al mateix nivell que l’home perquè la mossegada de la poma fou una falta compartida en ser la humanitat que es posava a l’altura de la divinitat. I gràcies a la dona, l’home se n’adonà del significat del jardí terrenal que era on havia de saber viure dignament per assolir el jardí celestial.

Si una dona va obrir els ulls a l’home de quina era la realitat de la humanitat, una altra dona seria la que obriria la porta del jardí de la felicitat eterna. La història omple l’espai entre els dos jardins i en aquesta història, des del silenci imposat, la dona ha desenvolupat un protagonisme que el masclisme al segle XXI encara no compren.I el moviment feminista ha fet palesa la urgència d’una convivència global basada en el respecte a la dignitat humana de la dona i de l’home. Però aquesta urgència s’ha guanyat amb preus que ratllaven odi, preus que encara perduren malauradament. I és que l’orgull ha dominat orgulls feministes que amb estreta col·laboració fan molt difícil assolir l’objectiu d’una convivència en pau. Dissortadament hi ha comportaments femenins en el poder polític i econòmic que no tenen res a envejar als comportaments dels homes en el poder.

L’èxit del feminisme no el defineix l’assoliment d’igualtat en el poder polític i econòmic si no en l’assoliment d’una humanitat en què es respectin els drets naturals de les persones en l’exercici de la seva llibertat. La natura és sàvia i una comprensió de les diferències definidores dels dos sexes és la base per bastir una filosofia de convivència en pau. Reconec que el moviment feminista, com afirmen alguns autors, és l’avenç més important del segle XX, i crec que guanyarà la guerra en el XXI. Però la resistència masclista des del poder és massa dominant, amb el greuge que alguna dona s’hi aixopluga. He llegit programes a desenvolupar durant el març en la lluita feminista per la igualtat que obren un nou horitzó de la història de la humanitat. La sang vessada en aquesta lluita dibuixarà l’arc de Sant Martí anunciant que la llum ha guanyat a la tempesta?

Edicions locals