L'empadronament, un dret i un deure

Regidora de Sal CUP Amunt a l'Ajuntament de les Franqueses

L’empadronament és l’acte de registrar-se a l’ajuntament de residència habitual. La ciutadania té el deure i el dret d’inscriure’s al padró, i l’administració té l’obligació de garantir que es pugui exercir aquest dret. Amb la inscripció al padró s’assoleix la condició política de ciutadà de Catalunya (L2/2003 de 28 d’abril).

El Grup Municipal Sal CUP va presentar al ple de febrer de l’Ajuntament de les Franqueses una moció per eliminar les traves burocràtiques que troben les persones que viuen al municipi i s’hi volen empadronar però que no tenen domicili fix o que per raons diverses no es poden empadronar al domicili on viuen, i que se’ls assigni una adreça d’un servei municipal, tal com estableixen diverses normes i recomanacions d’àmbit estatal i català, i com ja fan alguns municipis del nostre entorn.

La Llei 7/1985 reguladora de les bases de règim local estableix que l’administració local té l’obligació d’empadronar quan es demostra que la persona viu al municipi, però no disposa que s’hagi d’aportar una documentació concreta per acreditar el domicili. Això mateix disposa l’article 59.2 del reial decret 1690/1986, d’11 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de població i demarcació de les entitats locals.

Així mateix, segons la Resolució de 30 de gener de 2015, de la presidència de l’Instituto Nacional de Estadística, les persones sense domicili fix o sense llar que resideixen al municipi han de ser inscrites al padró si ho sol·liciten, ja que poden acreditar la seva residència al municipi a través de diversos procediments o actuacions administratives. El document Món local, immigració i ciutadania, editat per la Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya l’any 2010, en l’apartat “Empadronament”, “si la persona que resideix en un municipi no té domicili fix” recomana “resoldre la inscripció al padró assignant-li una adreça institucional”.

Amb la voluntat d’arribar a un consens sobre la moció, la vam enviar prèviament als altres grups municipals, perquè entenem que és una qüestió que afecta drets fonamentals de les persones, en tant que l’empadronament és la porta a la plena ciutadania: accés a la sanitat, a l’educació, a la tramitació del permís de residència... Contràriament al que esperàvem, la totalitat de la moció va ser rebutjada, i els grups del govern es van limitar a justificar la seva gestió en aquest punt i a defensar que actuaven d’acord amb la llei. Van exposar també que s’havien reunit amb la parròquia de Bellavista per estudiar alguns casos de sol·licitud d’inscripció al padró de persones que no poden aportar cap document que acrediti el lloc on viuen, i a qui la parròquia permet empadronar-se a la seva seu.

Que la parròquia aculli les persones sense domicili fix i els permeti empadronar-se al seu local és un acte humanitari i és molt lloable, però no soluciona el problema. És responsabilitat de l’Ajuntament garantir a tothom el dret a empadronar-se, i establir mecanismes que evitin l’arbitrarietat, assegurin la igualtat de tracte i permetin solucionar amb celeritat totes les sol·licituds d’empadronament de persones que viuen al municipi, sigui quina sigui la seva situació administrativa o d’habitatge. No fer-ho és barrar-los el pas a la plena ciutadania.

Edicions locals