Diari d'un confinat (a Granollers)

Artista granollerí

Fa deu dies que estic confinat a casa i segueixo escrupolosament tot el que em diuen les autoritats, de fet sempre ha sigut així. Nosaltres els humans sempre obeint: als pares, als mestres, a les autoritats, als metges, etc. Com us deia ja portem confinats molts dies i anem passant les hores com millor sabem i tenim la sort, nosaltres ciutadans de Granollers, que tenim aigua, llum, gas, telèfon, TV, ràdio... i podem sortir una estoneta a comprar menjar i medicaments. Tot està obert per comprar aliments. Fins i tot, si tenim problemes amb els mòbils, les botigues de pakistanesos són obertes.

També el ram de la construcció segueix treballant i les benzineres són obertes. No cal dir que, malgrat que la majoria llegeix diaris digitals, els quioscos resten oberts. Els forns de pa també. Per tant, malgrat una situació que no l'hem previst i que provocarà canvis socials, laborals, econòmics imprevisibles, nosaltres –els humans– ens en sortirem.

Ahir vaig acabar un llibre que us el recomano: El diario d'un hombre decepcionado de l'escriptor anglès W.N.P Barbellion (Alba ed., 2003). És un diari que va començar a escriure a 13 anys, fent anotacions d'història natural i va seguir escrivint-lo fins als 30 –va morir a conseqüència d'una esclerosi múltiple, però va poder veure el llibre publicat–. Aquest llibre comença el 3 de gener de l'any 1903 i escriu: "Estoy escribiendo un ensayo sobre el ciclo biológico de los insectos y he abandonado la idea de escribir sobre "Cómo pasan el tiempo los gatos". Genial! El diari es va convertint, a poc a poc, en la crònica d'una profunda decepció perquè somiava en "ser un gran naturalista" i va acabar en un modest lloc d'entomòleg al Museu Britànic de la Història Natural perquè la malaltia el paralitzava sovint. El 7 de juny del 1914 escriu: "mi vida ha sido una lucha continua contra la mala salud y la ambición, y no he conseguido dominar ninguna de las dos". El diari acaba el 21 d'octubre de 1917 quan escriu: "No me soporto". Va morir el 22 d'octubre de l'any 1919 després de veure publicada la seva obra. "El caso es –va dir– que ningún hombre se atrevería a seguir vivo después de haber escrito un libro así". Barbellion ha sigut comparat amb Kafka i amb Joyce.

Un cop acabat de llegir aquest llibre excepcional he fet 500 passes per la terrassa de casa, he parlat a 15 metres de distància amb un veí que m'explicava com passa les hores i que ell, com que no té terrassa, baixa al pàrquing de la comunitat i fa exercicis gimnàstics. Després m'ha trucat un familiar per comentar l'augment de morts, la por d'estar contagiat i el col·lapse que hi ha l'Hospital de Granollers. He mirat i llegit uns 20 whatsapps, m'he connectat al Facebook i he passat una hora llegint informació de tot el que està passant. He mirat Instagram a correcuita i he llegit uns quants e-mails perduts pel mig de tants. També m'han trucat pel telèfon fix per oferir-me una oferta de canvi de tarifa d'una companyia elèctrica. En acabat m'he dutxat i m'he afaitat, i he pres un suc de llimona amb gingebre, cúrcuma, pebre i aigua calenta com cada dia.

He vist les notícies del 3/24 per veure com està la situació. Les autoritats ja ens diuen que fins a l'11 d'abril hem de continuar confinats. He apagat la TV i he fet 20 minuts de meditació. Després he menjat un entrepà amb fuet i un cafè amb llet de soja. M'he connectat a Spotify i mentre escric aquest article escolto a Beth Gibbons, la cantant del grup de Bristol Portishead, interpretant la simfonia n.3 de Henry Gorecki. Una meravella!

Aquest matí plou, i una amiga m'envia per whatsapp un tall de la pel·lícula Cantando bajo la lluvia en què Gene Kelly canta una de les més famoses cançons de la història del cinema: Singin' in the Rain. Rebo un altre whatsapp en què recomanen no enviar vídeos d'acudits, música o informació perquè consumeixen gran quantitat de megues. Em pregunto que són megues?

Cansat de tanta informació, més aviat em provoca molta desinformació del fons de la qüestió, amics lectors us deixo perquè poso el canal Neox per mirar Els Simpson.

Salut i molta paciència perquè aviat ens tornarem a abraçar.

Edicions locals