Fes alguna cosa

Politicòleg

"Fes alguna cosa" era el darrer clam que em va fer, fa tres setmanes, un home bo després de dos dies angoixants i incerts durant els quals, no podia ser atès ni per ambulàncies ni metges presencials, només diagnosticat in extremis per telèfon. El col·lapse ens sumia en l'abisme i els darrers crits no van poder fer que, a darrera instància, arribés a temps una ambulància a casa. Dic home bo per bondat, per preocupació per la felicitat pròpia i dels altres, aliè a actes que a d'altres sí ens han embrutit. Dir-li bon home seria una inconscient condescendència, una formalitat despersonalitzadora, la banalització de les estadístiques de contagiats i morts o dels aplaudiments als sanitaris a les vuit del vespre.

La banalització no és només l'abstracció que ens suposen aquelles xifres, alienes a les vides viscudes. Realment no donen idea de les dimensions del drama, només són la punta de l'iceberg d'altres morts per la fallida -sí, no ho dubto, o això és fallida, o l'home bo ha mort per una negligència, i sé que no ha estat això darrer- del sistema sanitari, de famílies desfetes, de gent que anirà al carrer i que no se sostindrà, de mancances i penúries. La banalització no és la germanor i la bona fe d'aplaudir donant suport als sanitaris que ens tenen cura, és el fet de pensar que ara només necessiten el nostre suport moral, quan s'han empassat deu anys de retallades, maltractament administratiu, impotència i cansament perquè tots els responsables polítics, de tota mena de colors, han decidit un model sanitari basat en la simple suficiència i supervivència. I aquesta és la mateixa idea quan tenim molts nens sense eines a casa per a seguir el curs escolar a distància, després d'anys de treure pit per la introducció de les noves tecnologies a les aules, uns nens que no sortiran al carrer pel risc de contagi quan els seus pares potser hauran d'agafar metros i trens, i hauran d'arreplegar-se a oficines, tallers...

Perquè senyores i senyors, som bestiar de càrrega, gallines ponedores. Els morts que ens són vides viscudes, seran costos que es valoraran segons si són assumibles o no pel sistema. Els vius som mà d'obra, la base real de l'economia real que sosté l'economia volàtil, la dels índexs, la que  ens domina. Els supervivents serem parametritzats, marcats, geolocalitzats, per a què conservem la salut i puguem sostenir-ho tot produint. I ens tornaran a demanar més sacrificis després de deu anys seguits. Després de mantenir-nos en la suficiència per viure, en allò necessari per a tirar endavant, al caire de l'abisme sempre, amb la por de caure, ens mantindran en l'erm de les nostres vides reduïdes a la producció.

Tot ha fet llufa. Ha fet fallida i l'excusa serà un virus imprevist, quan realment ha estat la caiguda d'una estructura afeblida, basada en el "ja n'hi ha prou per a què visquin". No ha resistit gens el primer embat per a què guanyéssim temps i preparar-nos-hi bé. Però ens diran que ningú podia preveure un simple virus. Per això sempre es decideix segons els efectes macroeconòmics, pensant en quins costos en vides viscudes serien assumibles, perquè sempre ha estat durant anys i panys aquest criteri. No s'ha acudit ni s'acudirà al retorn dels milers de milions que ens deuen les entitats financeres pel rescat que els vam fer dolorosament, ni a què l'església pagui l'IBI, ni a passar comptes amb una família real que fa negoci amb el seu estatus i privilegis, ni endurir la lluita contra el frau fiscal, ni retallar en despesa militar...

Mantindrem aquest sistema. Quan al món comença a declinar l'ègida de l'herència de Roma, de l'imperium, del mercat-sistema, no s'aposta per l'ecumene d'Alexandria, de l'humanisme. No abandonarem el domini per a lliurar-nos a la convivència de l'intercanvi entre persones.

Ens queda el consol de resistir-hi, i pensar si d'una puta vegada prenem les regnes de les nostres vides en comú i clavem el cop de puny sobre la taula per a fer-nos dignes dels morts i de les vides reduïdes a la suficiència biològica. "Fes alguna cosa". Alguna cosa farem, papa.

Edicions locals