Acompanyament escolar en temps de pandèmia

L'opinió dels lectors

Escrit conjunt de les direccions dels instituts de secundària de Granollers

En temps de tanta incertesa, les persones busquem seguretat per tots els racons de la nostra vida i el nostre entorn conegut i és aquí on tothom pren consciència dels serveis públics que han atès, atenen i seguiran atenent les persones.

Aquests darrers dies ens han demanat a Granollers, des de diferents mitjans de comunicació, que les direccions dels centres de secundària expliquem com valorem nosaltres el que està passant en relació a l’educació dels i les adolescents amb els que treballem cada dia, com valorem el plantejament del tercer trimestre, com estem treballant en els nostres centres i com preveiem que serà el final de curs.

Com hem fet públic en diverses ocasions amb anterioritat al moment que vivim, els Instituts públics de Granollers no som entitats aïllades. Estem connectats permanentment. En la línia del que la circumstància exigeix, telemàticament, cada dia parlem, compartim i prenem decisions conjuntes, respectant, com sempre, les diferències pròpies de cada projecte, però dins el marc comú del que som: el servei públic d’educació secundària de la ciutat de Granollers. És per aquest motiu que en un moment en què són tan importants els esforços col·lectius per millorar la vida dels individus, nosaltres seguim treballant com ho fèiem: en xarxa i amb un marc general coordinat i acordat. Aquest escrit n’és un exemple més.

Volem donar un missatge de tranquil·litat en aquest context angoixant i dolorós que estem vivint. Volem que la confiança de la qual hem gaudit sempre per part de les famílies i l’alumnat no es vegi ara pertorbada per informacions sintetitzades en tres línies que poden malinterpretar-se o, directament, no saber com interpretar-se. Tots i totes les docents que treballem als instituts som professionals de l’educació i experts en el tracte amb els adolescents. Coneixem les seves febleses i les seves fortaleses, les seves il·lusions, els seus neguits, les dificultats en què viuen i les sorts que tenen. Coneixem les famílies i sabem l’esforç que fan i sabem que, com qualsevol adult, estan gestionant a casa seva situacions més o menys complicades però, sens dubte, difícils.

Sabem com aprenen els alumnes, sabem que tots i totes aprenen amb estratègies diferents i amb ritmes diferents, sabem que l’educació d’una persona -infant o adolescent- no és el resultat de dos mesos d’exercicis i exàmens.

Tot això, no ho hem descobert ara, ja ho sabíem i ja treballàvem així abans de la Covid-19. Què és el que ens falta? El que a tothom: el contacte humà. Sense contacte, sense somriures, mirades, copets a l’esquena i reflexions, especialment amb els adolescents més joves (els que fan ESO), cal un esforç gegantesc per il·lusionar per aprendre i per motivar. Aquest és el gran repte en què ara centenars de docents de Granollers estan immersos, el principal: fer que flueixi la relació interpersonal entre docents-famílies-alumnat i entre el mateix alumnat.

 

Edicions locals