Confessió pornogràfica de proximitat

Artista granollerí

El confinament, no cal dir-ho, ens ha canviat la vida a la majoria d'humans. Us confesso que després de tres mesos enclaustrat a casa, a l'habitació de 12 metres quadrats, on hi ha llibres, cd, equip informàtic, impressora, dues taules –una per pintar les aquarel·les que he anat fent cada dia i l'altra on llegeixo i hi tinc el PC–, he descobert que puc seguir perfectament confinat durant molt de temps. Ho tinc tot per sobreviure anímicament i espiritualment.

I després de molt de temps he caigut miserablement en allò que en diuen Sèries. Estic ben atrapat i porto ja vistes moltes sèries i continuo, tot i escoltar l'altre dia per Catalunya Ràdio unes declaracions del sovint polèmic director de cinema Albert Serra, on deia textualment: "Netflix ofereix productes per dormir i anestesiar el cervell". De fet, té tota la raó i jo que sóc cinèfil i m'he passat més de mitja vida anant a les sales de cinema he entrat en una contradicció, i no sé què faré a partir d'ara, si continuaré essent espectador de les meves estimades sales de cinema –Edison, Alhambra i Esbarjo, on he gaudit de meravelloses pel·lícules– o bé en capbussaré definitivament en el món claustrofòbic que et fa viure perpètuament aïllat del món real i et tornes un ésser detestable i entotsolat davant una petita pantalla de l'habitació. No sé, caldrà esperar com va tot plegat i si seguim amb risc de contagi.

De tant en tant reposo, i observo per la finestra que hi ha a l'habitació. He vist, durant els primers dos mesos, un carrer buit de gent i de cotxes, però, això si, les furgonetes de repartiment no han parat d'entregar paquets als veïns i he anat anotant en una llibreta d'on venien la majoria de paquets; principalment d'Amazon, Decatlhon, Leroy Merlin, Mercadona, Dominos Pizza, etc. Dues o tres vegades un repartidor eco-bio amb un tricicle que portava paquets de botigues de proximitat o quilòmetre zero. Tot plegat m'ha distret molt i he pensat que tot anirà canviant. La generació del futur sense futur ja ha començat a fer el canvi i se'ls en pixa que els 'botiguers de tota la vida' ara hagin fet un vídeo per fer promoció, on ens expliquen que cal consumir local i de casa, de proximitat, de quilòmetre zero, bio, eco.

Te gràcia la cosa perquè a Granollers, al gran centre, la majoria són empreses de grans corporacions: Zara, Massimo Dutti, Benetton, Perfumeria Júlia, Muy Mucho, Tiger, Oysho, La casa de las carcasas, Stradivarius, Vodafone, Berhska, Optica Universitaria, Intimissi, Mango, etc. De fet, poca diferència hi ha entre el gran centre de Granollers amb el centre ciutat de Moscou, o Viena, o Oslo. Són els mateixos amb algun matís local. Aquí encara tenim can Palau, can Barbany, can Bassa, ca l'Agudo 'Z', la Fonda Europa, can Moreno, ca l'Espinasa, els forns de pa i les farmàcies que algunes són de famílies granollerines de tota la vida.

Seguim encara controlats per la Covid-19 i ara ve l'estiu i veurem què passa, i què fem. Jo seguiré a casa ben acompanyat d'Spotify, YouTube, Disney+, Netflix, HBO, Prime Video, Movistar+ Lite, Filmin, Apple TV, Sky, Rakuten TV i amb el meu inseparable mòbil 5G per enviar WhatsApp i trucar que em portin llibres, vinils, frànkfurts, neveres, samarretes, una mànega, una torradora, un pollastre a l'ast, un talla ungles, un fuet, cigrons i llenties, paper i cartutxos per la impressora, una bicicleta estàtica i un xandall, un gat i un canari, i tres ensaïmades de Mallorca…

La vida serà això. Des de casa tot el que vulguem i sense relacionar-nos amb els éssers humans amb mascareta. Una vida meravellosa! De tant en tant baixaré al pàrquing a comprovar que el cotxe s'engegui i la bateria es carregui i si no avisaré als del RACC. I el diumenge aniré a can Puigdomènech a comprar el tortell de nata. I després comprar els diaris de diumenge, tot i que cada vegada hi ha menys quioscos –al centre només en queden dos– i, de fet, tot i que sóc lector de diaris en paper ara ja m'he acostumat a llegir l'edició digital de l'Ara, La Vanguardia, SomGranollers, VilaWeb, El Nacional, El 9 Nou, El Núvol i d'altres…

Són petites coses per no oblidar el que havíem fet abans del 13 de març de l'any 2020. I sobretot recordar com ens bombardegen amb crides a no tocar-nos, a aïllar-nos, a mantenir una distància física adequada, a rentar-nos les mans, a portar mascareta, i tot un seguit d'amenaces de sancions a tot ciutadà que salti la norma. Vaja, que l'epidèmia del coronavirus continuarà per molt motius (salut, economia) i també perquè els governants dels països més avançats ens volen controlar amb algoritmes o sense. Ells decidiran que hem de fer i que no podem fer.

Edicions locals