3 coses que els independentistes podríem fer a Granollers

Regidor d'ERC a l'Ajuntament de Granollers

Avui que vivim temps incerts, de replegament i patiment. Temps de pors que creixen i ens fan desconfiar en el demà. Avui que les distàncies augmenten i no podem estar junts per a pensar el futur o per erigir somnis compartits. Avui, doncs, és quan l’independentisme s’hauria de mostrar més ferm en la proposta de simbologies cohesionadores i en la potenciació d’espais col·lectius i solidaris, en el fil roig de què volem ser i deixar com a llegat. Per això, hi ha tres coses que podríem fer.

Acceptar-nos i respectar-nos (d’una punyetera vegada!) en la diversitat. Som moltes i diverses, gent de tot arreu, de pensaments divergents, fins i tot. Aquesta és la riquesa immensa que hem de saber apreciar. Difuminar la diversitat social que representem, amb el cansat debat de les llistes unitàries, no ens ajuda a conquerir nous espais sociològics, no ens ajudar a sumar, vaja. Som diferents i això ens enriqueix. Mirem el món de forma diversa perquè portem a les mans valors i pràctiques distintes (i això no és dolent, carai); això ens fa grans. Saber conjuminar idees, potser contraposades, potser xocants… és allò que ens va portar a fer possible l’1-O. Tots tenim un hort, reguem-lo. Tots arribem a llocs diferents, valorem-ho. Tots tenim el passat que tenim, entenguem-ho. La República només es construeix des de la diversitat. Insistir en el relat estèril que reforça la tribu però que no sedueix a l’alteritat –a aquell que no és com nosaltres– ens empetiteix i ens allunya del somni.

Confluir (i fer ponts) més enllà dels partits polítics. A Granollers hem bastit projectes polítics sòlids amb representació a l’Ajuntament, que fan tots bona feina i que piquen pedra contra un mur de formigó (socialista) armat per anys de govern i de xarxes/relacions de tota mena. Uns partits que evidencien la riquesa social del món republicà; des de l’esquerra fins al centredreta, tots amb idees i força. ERC, JxGranollers i Primàries hi som i persistim. Coordinant quan toca les accions a fer i compartint experiències. Els ponts i la fraternitat es reforcen així. I també la CUP, sens dubte, a la qual alguns enyorem, que es muscula per tornar. Però, més enllà de la política hi ha vida; i ara caldria que la societat civil local republicana tornés a prendre la paraula i reforcés sinergies i lideratges; que prengués més força per arribar més lluny, que empenyés el vaixell per tornar a salpar. Noves idees o nova gent per anar teixint relacions i, sobretot, confiances perquè la lluita continuï  (les lluites compartides que diu en Cuixart) i, el dia de demà, quan hàgim de tornar al combat, puguem tenir tots els flancs coberts gràcies a haver construït espais de trobada i de tendresa.

Erigir propostes culturals atractives i modernes que sedueixin més enllà del folklorisme identitari. Ens cal una nova Unió Liberal (per a tornar a fer front al Torrisme de l’Ajuntament com bé saben els coneixedors de la història local). Allà on els republicans, dins de tota la seva diversitat social, s’hi trobin, parlin i facin néixer projectes que cohesionin. Ens cal reforçar la idea que l’independentisme té la suficient força per preparar un futur millor arreu. Ens cal sumar  les avantguardes de la nostra ciutat. L’independentisme, doncs, ha de tenir les idees més originals, més creatives, més il·lusionants per contraposar-se a un socialisme arnat i cansat que, ara ja, només gestiona i no s’atreveix a proposar cap futur engrescador. Ens cal sumar gent d’arreu i la cultura hi té molt a dir, ara i aquí. Perquè és la cultura la que ens nodreix de les idees i els pensaments que ens mouen. Per això ens hem d’atrevir a ser forts i a ser més, i a tenir instruments culturals sòlids que plantegin propostes tan potents com les oficialistes. Recuperar biblioteques, museus, teatres i tavernes… recuperar el vell esperit republicà dels obrers del tèxtil que sortint de la fàbrica feien el got, llegien i discutien de política tot somiant un futur de justícia i llibertat.

Edicions locals