Vivim una situació extremadament greu. La pandèmia de laCOVID-19 ha mostrat la nostra enorme vulnerabilitat. Sens dubte, no és un fet aïllat. Els científics reiteradament ens han alertat de la més que preocupant situació climàtica i ecològica que hem d'afrontar. La pandèmia, segons els estudis científics, ha estat causada per la degradació dels ecosistemes que esmorteïen la transmissió de virus. Explotació de sòls i de la biodiversitat, extracció de recursos i pels efectes del canvi climàtic. Un creixement desmesurat instaurat per interessos econòmics i polítics de curta mirada allunyats del bé comú i de la vida.

Com si tot fos igual, els nostres governants amb mirada curta i segrestats pels poders econòmics, no són capaços de canviar aquest model capitalista responsable d'haver-nos portat al llindar de l'abisme. Certament, és enormement preocupant on ens ha portat la política econòmica de lliure mercat global i de mercantilització de tot el que és més essencial per a la vida. Fa pocs dies, sorprenentment, s'anunciava que l'aigua, tan imprescindible per a la vida, entrava en el mercat de futurs. D'altra banda, l'economia al nostre país es basa en la construcció, el turisme i el cotxe. Sent els principals causants del canvi climàtic. Els resultats els coneixem: feines precàries, augment de desigualtats, deteriorament dels ecosistemes, crisi sanitària, econòmica, ecològica, climàtica i social. Perplexos presenciem com l'anomenada 'nova normalitat' pretén implementar les mateixes receptes. Les que en comptes de pal·liar han augmentat el mal sota el mantra de l'economia. Capitalista, és clar.

És urgent i transcendental: calen canvis profunds a tota escala. Ja no té sentit qüestionar aquests missatges com alarmistes i fora de tot sentit. La classe científica els avala. Les persones no poden descansar les nits estiuenques de calors humides superiors als 20º. Cada dia que passa les pluges són més intenses. El Besòs en un breu temps per dues vegades és a poc de desbordar-se i inundar les ciutats riberenques. El risc de sequera sempre és present. La cimera climàtica de París ens alertava que no podíem augmentar la temperatura mitja en 2º i que calia no superar l'1'5º. L'Estat espanyol ja ha superat la seva quota. L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) el passat mes de Juliol, en el seu primer informe global anual del clima de l'Estat espanyol, indicava que la temperatura en la Península havia augmentat un 1,6º respecte a l'època industrial. Estudis acadèmics de l'Institut Mediterrani de Biodiversitat i Ecologia concloïen que el Mediterrani s'escalfava més ràpidament que la resta del planeta.

No podem continuar fent el mateix com si res hagués passat i sense voler saber el perquè. Calen noves accions polítiques que posin la vida al centre. La pandèmia ens ha indicat com són de vulnerables les ciutats amb altes densitats de població i com han augmentat els riscos d'abastiment de productes bàsics que incomprensiblement han d'arribar de lluny. Cal fomentar les economies de proximitat. No té cap sentit dependre de mercats globals, del transport de mercaderies imprescindibles mogut per energies contaminants fòssils que afecten greument la salut de les persones i emeten de forma letal els gasos que incentiven el canvi climàtic.

El litoral mediterrani, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, les riberes de les conques del Besòs i del Llobregat, Mollet del Vallès ja no poden créixer més perquè més aviat que tard col·lapsaran. La veritable sortida és un nou model ecosocial, un compromís per les renovables, per l'agroecologia, per la gestió de l'aigua pública i democràtica, per les comunitats energètiques, pels productes de proximitat, per deixar de fabricar productes d'un sol ús, desfer-nos del cotxe privat i de l'aviació internacional que alimenta un turisme sense sentit. Entre totes hem d'aconseguir posar la vida al centre i que ningú, ningú, es quedi enrere.