Josep Pujadas, diu adéu i que hem de conviure

Escriptor. Ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental

La personalitat de Josep Pujadas ja la definia la seva etapa d’estudiant. Gaudir en la vida d’alumnes de la seva talla és una medalla d’honor pel professor. Visc i sento aquest honor. El vaig conèixer d’estudiant de batxiller i d’esportista de base del futbol. Estudiant brillant però exigent amb ell mateix manifestant qualitat, esportista de futur intransigent amb les seves errades. No he entès mai per què els clubs d’elit que seguien el seu equip, el Sant Josep, no s’interessessin pel seu fitxatge. Cordialment, era un molt bon ordenador de joc. Com ho ha demostrat en les responsabilitats socials i polítiques que ha exercit. Ha entès el sentit del joc de la vida. I en aquest joc, no accepta els errors. Es recrimina a ell mateix perquè no vol ser problema. El problema és exigència de qualitat.

Des que va acabar els estudis a l’Escola Pia, n'he fet un seguiment. Ha estat la història que m’ha confirmat la idea que tenia d’ell. Vaig trobar lògic i normal que esdevingués militant del PSC. Quan es va presentar la moció de censura que li va fer deixar l’alcaldia vaig entendre el seu sentit democràtic. Sortosament, no estava sol, si no molt ben acompanyat per un altre exalumne, company seu de curs i de partit, Josep Mayoral. La seva entrada a formar part del BM Granollers em va fer entendre més la seva idea de l’esport. L’esport, un servei a la seva ciutat. I penso que ha estat així. Granollers no ha perdut un esportista de qualitat, des del seu nou espai, aquell jove que aparentment no sabia perdre, però que manifestava urgència de corregir l’errada, continuarà treballant per la convivència d’un Granollers democràtic, social, solidari i per un futur cada dia millor. És la imatge que en tinc i el Josep Pujadas que he conegut. Gràcies, Josep pel que has donat i continuaràs donant.

Edicions locals