Un nou 8 de març per reivindicar els nostres drets

Portaveu del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Granollers

Secretaria de feminismes d'ERC Granollers

Un any més, el 8 de març vam commemorar el Dia Internacional de les Dones, una data d’homenatge, de reivindicació i de mobilització per continuar fent evidents les desigualtats de gènere. Una reivindicació que en realitat cal fer cada dia, perquè les desigualtats entre homes i dones es mantenen i, en alguns casos, fins i tot tendeixen a créixer.

La pandèmia del coronavirus que ja fa dos anys que dura ha fet evident la importància del sector de les cures, tradicionalment feminitzat i amb molt poc reconeixement social i econòmic. Tot i això, aquest sector segueix sent altament precaritzat i poc reconegut. De fet, les dones que treballen en aquest àmbit han estat unes de les més afectades per aquesta crisi. Però no han estat les úniques: en conjunt, les situacions de vulnerabilitat que pateixen les dones s’han vist agreujades en els últims anys. Al recent Informe de l’Observatori del Treball es posa en evidència que la bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya se situa en un 22,2%, mentre que al País Valencià, a les Illes i la Catalunya Nord suposa un 21,6%, un 15,9% i un 13% respectivament. Això vol dir que les dones cobren de mitjana entre tres i set mil euros menys a l’any que els homes; de fet, només un 10% de dones accedeix als llocs de direcció i gerència. Alhora, hi ha una major proporció de dones que d’homes en rangs salarials inferiors i cal destacar que les dones representen el 66% de les persones assalariades amb un guany per hora més baix. Tot això es tradueix en una feminització de la pobresa, que s’agreuja encara més quan parlem de dones d’edat més avançada o dones que es troben soles al capdavant del nucli familiar. Per tant, quan parlem de desigualtat de gènere, parlem també de manca de recursos, de desigualtat econòmica i de major risc de vulnerabilitat.

Cal remarcar que, en ple segle XXI aquest continua sent un problema d’abast mundial i en el que s’ha de treballar transversalment per abordar tots els àmbits i aconseguir la igualtat de gènere. A tall d’exemple mencionar la feina del projecte ONU Mujeres, Ciudades y Espacios Públicos Seguros, que lluita per l’establiment de normes internacionals per aconseguir la igualtat de gènere, treballant amb els governs en la creació de lleis, polítiques, programes i serveis necessaris per implementar-les, aconseguint, en determinades ciutats, grans avenços en aquest sentit. Un exemple que podríem traslladar a la nostra ciutat.

Si volem acabar amb aquestes injustícies, així com assegurar que totes les dones tinguem dret a accedir a totes les feines i a gaudir de temps de lleure i participació de la mateixa manera que els homes, cal apostar per canvis radicals en la distribució i sobretot en la durada dels permisos per conciliar vida laboral, social i familiar, corresponsabilització en l’àmbit de les cures, visibilitzar les dones en tots els espais i, en definitiva, crear i tirar endavant unes polítiques públiques ambicioses que realment puguin servir per transformar el model actual.

Des dels Ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, també és imprescindible que impulsem canvis que siguin un exemple a seguir per als nostres ciutadans i ciutadanes. No es pot negar que a Granollers hem avançat en aquest sentit, però encara ens queda molt per fer.

Malauradament, en els últims mesos, hem perdut totalment la paritat pel que fa a regidors i regidores al nostre consistori, i de retruc s’ha perdut paritat en l’equip de govern municipal. Alhora, tampoc ens hem atrevit mai a declarar formalment Granollers com a municipi feminista, com si han fet molts altres municipis de la comarca i ja fa molts anys que reclamem.

A la nostra ciutat hi tenim molts exemples de casos en què predomina una visió masculina de les coses; sense anar més lluny, els noms de carrers i places continuen homenatjant a personatges masculins, o bé alguns carrers continuen sent massa foscos i perillosos durant la nit. És necessària, doncs, una nova perspectiva i enfocament de gènere renovada i actualitzada a la nostra societat granollerina. A casa nostra, doncs, encara hi ha molta feina per fer.

Ens cal doncs ser més ambiciosos i apostar per posar l’anàlisi feminista en totes les polítiques que fem, com a manera d’avançar vers una ciutat més inclusiva, lliure i respectuosa. Només així podrem ajudar, des del món municipal en construir el país que volem.

Núria Maynou i Hernández, portaveu del Grup Municipal d’ERC-AM a l’Ajuntament de Granollers, i Mireia Saurí Masuet, secretaria de feminismes d’ERC Granollers.

Edicions locals