Feminisme i masclisme és humanisme

Escriptor. Ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental

Les tres paraules, formant un tot, sintetitzen la història. L’home i la dona són iguals per naturalesa, però amb diferències que són el perquè de la història. I aquestes diferències justifiquen el subjecte: maternitat i paternitat. Mare, pare i fills o filles formen el primer col·lectiu de la història. Nucli dels pobles, després de les nacions i més endavant dels estats.

En l’actualitat aquest procés ha creat conjunts d’estats, com per exemple la Comunitat Europea. Però en aquesta evolució, l’humanisme ha patit deformacions per una mancança fonamental, l’aportació de la maternitat. Se li ha negat a la dona l’exercici dels seus deures i, per culpa del masclisme dominador, l’humanisme ha patit una gran degradació dels drets humans. La culpa traspassar el poder a l’economia. I en el segle XXI en què el model polític de la democràcia li havia de donar una nova direcció a la convivència, malgrat el ressorgiment dels deures i drets de la dona, continua sota l’esclavatge de l’economia en mans d’una dècima part de la humanitat. Les dones no fan de mares, els homes no fan de pares i la convivència pateix l’egoisme dels diners.

I la llei són les armes. La política protegida per la policia i l’exèrcit. Quan el poble es manifesta emparat amb els drets de la seva llibertat, la política l’acusa de desordre popular i el poder armat és l’encarregat de recuperar l’ordre de la llei del diner. És veritat que l’esclat del feminisme ha refermat l’esperança d’una convivència pacífica i justa, però rebrots masclistes antidemocràtics empeltats en sectors feministes amb unes mancances de respecte a la natura i a la dignitat humana posen massa pals a les rodes i la pau mundial se sent greument amenaçada.

Per a un humanisme en pau és indispensable l’amor en la unió dona-home per formar la gran família humana. Una família humana que en el segle XXI la formen uns vuit mil milions de persones. El deure hi és i cal complir-lo per respectar els drets. Cada persona té el dret de viure en pau i el deure de ser pau. Feminisme i masclisme és humanisme.

Edicions locals