Trista imatge de l'independentisme català

Escriptor. Ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental

La independència és una llibertat fonamental en una convivència políticament democràtica. El problema es fa problema quan en un Estat hi conviuen diferents pobles amb identitats que els fan diferents. La raó de les diferències ens la dona la llibertat. I la llibertat és una qualitat integradora dels éssers humans. També són intel·ligents i racionals. La saviesa palesa el grau d’intel·ligència i racionalitat en els raonaments dels coneixements. És bàsic per a les relacions humanes i la programació dels grups de convivència.  

En aquesta programació, un punt és essencial, necessari i imprescindible: la globalitat de l’ésser humà: el masclisme i el feminisme. Les relacions les comparteixen homes i dones. I el primer grup de convivència el formen un home i una dona. I el segon pas, la presència de fills i filles. El primer grup de convivència de la humanitat. Les relacions entre grups aconsellaran o no formacions de col·lectivitats a base de famílies. La història ha començat un procés que dibuixarà en el temps una imatge global en base de moltes diferències. Catalunya n’és un dels resultats d’aquest procés amb reconeixements d’identitat i amb la negació de la seva personalitat. Un joc en què el poder polític amb la col·laboració del poder econòmic ha donat a la història la manipulació del concepte de persona. I la imatge resultant és una realitat dels poderosos contra els esclaus, malgrat que l’esclavatge conceptualment s’ha eliminat.

Quina és la imatge de Catalunya al segle XXI? L’any 2022 el dret a la independència de Catalunya està entre l'espasa i la paret en què la política independentista catalana ha perdut el nord en la seva navegació. Pateix un greu risc d’enfonsament. La imatge de la política catalana palesa una pobresa de dibuix que no mereix l’aprovat. El joc polític de la manipulació amb pell d’ovella per part de l’Estat espanyol està fent forat i massa polítics independentistes catalans li fan el joc. Hi ha esperança? No la perdo. L’ANC, la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, UFEC, AMIC i, consultant en Viquipèdia, he sumat 41 entitats independentistes catalanes. Una doble consideració: a) La saviesa dels polítics catalans independentistes serà global? b) La mateixa pregunta a les entitats independentistes catalanes. De moment no em puc treure del cap la trista imatge de l’independentisme català.

Edicions locals