Una escletxa per a la reparació

Alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003)

És difícil, probablement impossible, fer un text legal que repari patiments, vexacions, espolis, tortures, assassinats, absències, orfeneses, tristeses, pors i solituds patides per les víctimes del cop d’estat del 18 de juliol de 1939 i la llarga dictadura imposada i mantinguda per les armes, però això no ens ha d’impedir considerar la llei 20/2022 de Memòria Democràtica un avenç respecte a la que s’havia aprovat l’any 2007.

Aquesta llei condemna explícitament el cop d'estat i la posterior dictadura, declarant il·legal el règim amb els seus diferents governs que van dictar totes les ordres de persecució dels dissidents

Considera víctima a totes les persones, amb independència de la seva nacionalitat que van patir individualment o col·lectivament, danys físics, morals o psicològics, danys patrimonials o vulneració dels seus drets fonamentals.
S’incorpora, per primera vegada a la llei, els nens i nenes que foren robats i adoptats sense el consentiment explícit dels seus progenitors.

Crea un Fiscal de rang superior per a la investigació de les causes no aclarides i declara la il·legalitat i il·legitimitat dels tribunals, jurats i altres òrgans disciplinaris penals o administratius que a partir del cop d'estat de 1936 van constituir-se per a imposar, per motius polítics, ideològics, de consciència o creença religiosa, condemnes o sancions de caràcter personal o institucional, essent, així nul·les per ser igualment il·legítimes les seves resolucions.

Recull el necessari reconeixement i reparació d’aquelles víctimes que foren obligades a realitzar treballs forçats, establint com a definició de forçat la declaració de l’OIT.
En els apartats de reconeixement i reparació integral per part de l’Estat incorpora actuacions específiques que es refereixen als béns espoliats durant el període que compren des del 18 de juliol de 1936 fins a l’aprovació de la Constitució l’any 1978.
Veurem si els arxius que es posen a disposició de la ciutadania contenen la informació necessària per a obtenir les dades precises per a formular les peticions de reparació que cadascú consideri.

La llei menciona i classifica de manera especial el Centre Documental de Memòria Històrica de Salamanca i garanteix l’accessibilitat i difusió dels fons documentals i bibliogràfics, de manera especial tots els béns inclosos en l’Arxiu General de la Guerra Civil.

No hi ha res que pugui reparar-nos dels éssers perduts, dels allunyats, dels empresonats, de la seva absència en les nostres vides, però totes aquestes qüestions no són menors, no ho són pels que vam tenir familiars directes esclavitzats, però no ho són, tampoc, de manera col·lectiva en una població que va fer obra pública i edificis religiosos amb una mà d’obra obligada, calculant els “jornals de càstig” en funció de la significació que havien tingut les famílies en la defensa dels valors republicans o usant la terminologia dels colpistes, manca d’adhesió al Glorioso Alzamiento Nacional.

Tampoc ha de ser indiferent com a comunitat local l’estudi de la reclamació dels béns que van canviar de titularitat arran de l’acció de la “Comisión de Liquidación” que va prendre, entre altres moltes coses, la seu i els estris comunals del sindicat agrícola de Mollet.
Són reparacions col·lectives que només l’ajuntament, com a institució de govern local pot iniciar i intentar dotar-se de la legitimitat col·lectiva que aquestes reclamacions necessiten.

Els descendents de represaliats ja fa anys que intentem la reparació i rehabilitació dels nostres avantpassats i sempre ens sembla que les normes d’aquestes característiques arriben tard. Però ara que ha arribat i que el Govern de l’Estat en proclama la seva importància, podríem reprendre, a més a més d’iniciar el que he mencionat, les reclamacions presentades l’any 1998-99 a la Direcció General del Tresor, reclamant les quantitats confiscades a l’Ajuntament de Mollet del Vallès durant la Guerra Civil, ja que els saldos monetaris que formaven part de l’erari públic municipal, estaven i encara haurien d’estar (amb valor actualitzat) destinats a millores urbanes o serveis públics de la ciutat.
També resta pendent la documentació requerida a l’alcaldia el dia 16 de febrer de 1939 per al ministre de Governació i que ja fou sol·licitada l’any 2002.

Alguns poden pensar que és una engruna petita si ho comparem amb la necessitat de recuperar els cossos de qui encara no s’han pogut enterrar dignament, i tindran raó. Però un poble, com a comunitat, està més preparat per a fer front al present si no deixa cap injustícia per resoldre, cap fil del passat per conèixer.

 

Edicions locals