L'idioma, sempre el reconsagrat idioma! Avui m’he llevat llepafils i emprenyat! Sí, són certes i comprovables moltes coses que ens passen. Que molts catalanoparlants ens adrecem primer en castellà quan sortim del cercle privat. Que també canviem d’idioma gairebé en totes les situacions de l’auca. Que també tenim referents castellans per l’educació que hem tingut o per la desigual força que trobem en els mitjans de comunicació i tot el tema audiovisual; així, tendim a dir en castellà tots els títols que no són originals en català, o a utilitzar dites i girs en castellà en la parla habitual. Que també molts no llegim res en català o no sabem escriure’l per aprovar un examen del nivell irrisori que gent nouvinguda no vol ni considerar. Que també hem empobrit el lèxic quotidià per manlleus de l’anglès i de tot el que es posi pel davant... Però respirem una mica. Plantem-nos!

El catalanet que s’ha de guanyar el pa cada dia ja té prou maldecaps per a esclafar-lo amb la culpa de la decadència immemorial de l’idioma català. Senyors i senyores que llegiu això: n’estic fins al capdamunt dels capdamunts de la gran inòpia idiomàtica dels nostres representants, que ens deixen desprotegits davant bancs, inversors, especuladors, lladres i serenos! Doncs també ens deixen als catalanets amb el cul a l’aire idiomàtic! És cert que molta gent de la Cultura catalana no es preocupa del seu negociat: el 71,28% dels músics entrevistats als mitjans “composen” en comptes de compondre! És cert que la classe política en particular acapara gran part de l’espai dels mitjans i constantment, igual que no saben gestionar-nos les coses del cada dia, no han trobat temps per saber que “aconteixement”, “tenir que fer coses”, “donar-se compte” i tantes d’altres aberracions del llenguatge comú i gens difícil d’establir, són míssils que fan forat a l’orella de la gent que s’ha de guanyar el pa cada dia.

És cert que la classe política en col·lectiu dicta normatives i reglamentacions que només els herois i els distrets segueixen perquè no hi ha gens de control i tot surt gratis. President de la Generalitat, consellers, conselleres i el sursum corda de tot arreu: els catalanoparlants no som uns guerrers per haver de militar d’idioma fins al darrer i ínfim obstacle que el dia a dia ens planta als nassos per conculcar els nostres drets. Ja n’hi ha prou! Venen eleccions municipals i ja veig que això no ho aixecarem ara tampoc. Em fa l’efecte que només ens diuen als catalanoparlants que tenim uns drets, però quan anem pels bars, pels jutjats, pels consultoris o pels mercats no sembla que ningú hagi estat informat dels drets que tenim. Sempre serà més fàcil sancionar velocitats de 30 que no imprudències o cotxes en doble fila. O allargar anys la injustícia sobre els febles als jutjats. Bé, l’altre dia parlava de les cotorres de Hitchcock; avui passaré de l’Anthony Perkins a Psicosi al més concís Anthony Perkins a El procés (The Trial, pel·lícula d’Orson Welles, 1963) sobre la novel·la de Franz Kafka. Doncs això, Josef K.atalà.